Castiga’n un, n’escalivaràs vint-i-un

Perquè Qui a un castiga, a cent avisa. Els judicis sumaríssims són injustos gairebé sempre i passa el mateix amb les generalitzacions que ens fan posar a tothom en el mateix sac. És ben cert i hi ha molta tendència a fer aquest tipus de simplificacions.

De totes maneres, i segur que molts mestres ho entendran, de vegades un càstig a temps serveix per marcar la ratlla de l’exigència i de la permissivitat. I és ben cert que moltes vegades n’hi ha que escarmenten en el cap d’uns altres.

Ama ton fill i castiga’l bé. La severitat cal en determinats moments de l’ensenyança. A l’escola, a casa amb els fills. Però s’ha de ser prou flexible per permetre excepcions que confirmin la regla.

Castiga’n un, n’escalivaràs vint-i-un.