El manifest ‘Ens calen cançons d’ara’ publicat per Lluís Serrahima l’any 1959 a la revista Germinabit és el punt d’inici d’aquesta sèrie d’espais que es van ordenant cronològicament després de la seva radiació. Cada càpsula vol ser la continuació de l’anterior, però es poden escoltar i llegir de forma independent. Miquel Porter diu que cal normalitzar allò que no és normal i així comença la història de la Nova Cançó, en una presentació pública l’any 1961. Cal remarcar que la història de la Nova Cançó no és només la història d’Els Setze Jutges. És molt més. En aquest espai recordem la feina dels seu pioners, cadascú des del seu estil i forma, i recuperem també les seves veus, gràcies al fons documental i sonor de la fonoteca del Fes ta Festa.
Càpsula número 92 i última Amb aquesta càpsula de cançó arribem al final del nostre recorregut per l’anecdotari de la Nova Cançó que vam començar -fa quatre anys-, amb el manifest de Lluís Serrahima publicat el gener del 1959 a la revista Germinàbit: Ens calen cançons d’ara. Hem arribat a l’any 1986 i acabem …
Càpsula número 91 Enllaçat estretament amb els pioners de la Nova Cançó. Miquel Pujadó cantautor, escriptor i filòleg, es converteix de fet en continuador de l’esperit fundacional dels impulsors de la Cançó. Emmirallat també en la cançó francesa, tal com una bona part dels primers Setze Jutges, Miquel Pujadó es confessa admirador en especial …
Càpsula número 90 A finals dels anys 70 podem dir que es comença a recuperar l’esperit de la Nova Cançó, amb una generació també nova de joves cantautors disposada a agafar el relleu dels veterans. Santi Vendrell és un d’aquells joves que des de la seva població natal, Sant Boi de Llobregat, comença a …