Catifes i catifaires
La festa del Corpus, més enllà del seu significat religiós, ha estat un model festiu que ha influït de manera notòria i decisiva en la manera d’entendre i celebrar la festa. El model processional ha deixat la seva empremta en els seguicis de festa major, plens de balls populars, de gegants i bèsties, però també en les maneres de transformar els espais ordinaris en espais de festa a partir de creacions i decoracions de l’art popular. En aquesta secció farem una aproximació a les catifes i als catifaires.
Les catifes són obres d’art efímer. Tradicionalment s’elaboren amb pètals de flors, flor sencera, i verd, encara que ja fa uns anys que s’experimenta amb d’altres materials com per exemple llavors, serradura i encenalls tenyits amb anilines, marros de cafè, càpsules de cafè i altres materials de recuperació.
Els motius representats són diversos i poden estar lligats a la religiositat pròpia del Corpus, a temes locals, efemèrides, homenatges etc. tants com la imaginació i la tècnica dels catifaires permeti. Les catifes participen dels grans esdeveniments, si recordeu van tenir un paper destacat, per exemple, quan va arribar la flama olímpica a Barcelona l’any 1992.
El seus orígens més remots es troben lligats, com les enramades, a les antigues decoracions amb flors i verd que es feien a les llars romanes en època primaveral, tot i que les decoracions florals són comunes a totes les cultures.
Les catifes no són exclusives de la festa del Corpus Christi, encara que és en aquesta data quan aquesta manifestació es fa més visible. En un primer moment les estores tenien funcions de transformació de l’espai festiu i al mateix temps d’aromatitzar l’ambient que s’intensificava quan eren trepitjades pel pas de la processó. Hem de pensar en les fortors que es desprenien i que empudegaven els carrers antigament, tant d’activitats gremials com per exemple la d’adobar com també pel fet que les ciutats no disposaven de clavegueram. No és difícil imaginar que les olors fresques de les flors i el verd eren d’agrair.
Algunes poblacions han aconseguit molt de renom amb les catifes. És el cas de Sitges, la Garriga, i Arbúcies, però n’hi ha moltes més que n’elaboren.
Normalment els catifaires s’organitzen en agrupacions locals, de carrers i places que competeixen entre elles. L’any 2005 va constituir-se la Federació d’Entitats Catifaires de Catalunya amb l’objectiu d’unir esforços per mantenir, difondre, conservar la tradició i alhora avançar en la millora de l’art efímer.
