Cavall Fort barrufa 50 anys

Va ser una setmana complicada. La recordo molt bé. Jo tenia uns 10 o 11 anys, com ara la meva Mireia. Els pares em veien patir molt. Bé, patir, patir… Estava pesadet. Jo no parava de fer-los la mateixa pregunta amb una certa angoixa. Una vegada i una altra, i una altra… Veureu: el cas tenia molta importància per a mi. Inclús el pare va intentar telefonar a algú que li aclarís com acabaria el tema. Era un amic d’un amic però, era una persona de posició en l’empresa de la que depenia la solució del conflicte. Un tal Josep Tremoleda, que el va atendre molt amablement però…. de la resposta a la meva pregunta res de res.

Jo sabia que en una setmana veuria el desenllaç. I en el fons tenia l’esperança que no podia ser que passés allò que semblava que havia de passar. Seria terrible!!! Les conseqüències esdevindrien catastròfiques, irreparables. El món, el meu petit món d’infant… estava en perill.

I us preguntareu quin era aquest fet que trastocava totalment la meva vida, que trasbalsava el meu son, que torbava la meva pueril existència… Doncs us ho diré.
A la darrera vinyeta del darrer CAVALL FORT, el gran barrufet havia estat mossegat a la cua per un barrufet negre!!! I es tornaria negre com els altres, és a dir, dolent. Ja no es pararia a pensar, a reflexionar, a ponderar sobre res!!! Ell que sempre tenia raó, que no s’equivocava mai, que per tot tenia la paraula justa. Ara ja només diria NYAC NYAC i saltaria com un cangur.

La solució arribà en el CAVALL FORT de la següent setmana. Una oportuna explosió, provocada per una oportuna baralla en defensa de la supervivència de l’espècie barrufaire, feu que la substància antídot d’aquesta plaga (la dels barrufets negres), s’escampés pel cel i fos inhalada per tots i cadascun dels barrufets infectats. Que eren tots, eh?, que a les primeres vinyetes del nou capítol el Gran Barrufet també havia quedat afectat!!! Que em van fer patir fins al darrer moment!!! Fins i tot jo li hauria donat una “bufa” al barrufet bromista quan amagat darrera un bolet deia NYAC NYAC per espantar als companys.

I també recordo les Matinals Teatrals del Romea, i en JAN i en TRENCAPINS, i en JEP i en FIDEL, i en GIL PUPIL·LA, i en BENET TALLAFERRO, i l’OT EL BRUIXOT, i en PERE VIDAL, i l’ESPIROU, i en FANTÀSTIC, i en SERGI GRAPES, i la Patrulla dels CASTORS, i en LUCKY LUKE… i tants i tants entranyables companys d’infantesa, que encara ara continuen o que han estat substituïts per altres de tant o més bons i que esdevenen companys dels infants actuals.

Aleshores no teníem ni vídeos, ni DVD’s, ni televisió infantil en català, ni INTERNET, ni cinema en 3D. Aleshores teníem el CAVALL FORT i els seus dibuixos i us puc assegurar que en LUCKY LUKE disparava molt més ràpid en el nostre cervell del que pot disparar ara a la televisió. I això que ell no s’ha fet gran. Nosaltres sí.

Ara el CAVALL FORT fa 50 anys. Barrufem-nos d’alegria i que barrufi molts i molts anys més amb la mateixa barrufa que ha barrufat fins ara.