Celdoni Fonoll – “Brida”

Càpsula número 86

Rapsoda per damunt de cap altre condició, la veu i la dicció de Celdoni Fonoll el duen aviat als escenaris on l’any 1974 comença la seva activitat a l’entorn de la poesia catalana, Però no és fins el 1978 que no enregistra el seu disc primer amb 19 poemes, fent un extens repàs als poetes catalans més il·lustres, sempre amb la música com a suport de cada recitat, de cada poema, però sense cantar. Treballa amb músics de gran prestigi, com per exemple el duet de guitarristes Dávalos i Cherubito, format pel xilè Eulógio Dávalos i l’argentí Miguel Àngel Cherubito, establerts a Catalunya, amb qui engega una línia de treball per diversos escenaris, escoles i festes majors. Després de la seva etapa com a poeta i cantautor, s’anirà endinsant en el món literari, sense deixar mai la seva passió per la poesia, cada cop més influïda per la natura i el medi ambient.

“Jo tinc la sort d’haver nascut en un poble, de ser fill de pagesos i d’haver respirat i estimat i conegut la natura des de ben petit, de l’adolescència. Haver conegut les caderneres, els passerells, els pinsans, la farigola, el romaní, les alzines, els roures, els garrics. Tot això. Els bolets també. Aleshores, a partir d’aquí és on comença l’afició. No vol dir que jo pensés que algun dia en faria versos. Tot d’una em va passar per la barretina començar a fer versos i, a partir d’aquella experiència infantil i adolescent, vaig començar a treballar”.

Com ell mateix comenta en aquesta reflexió a Catalunya Ràdio, Celdoni Fonoll comença a treballar ben jove la poesia i publica el seu primer disc com a poeta i rapsoda, He heretat l’esperança, l’any 1974. No és fins al segon, Traginer de cançons, que edita el 1982, que no es llança a cantar els poemes que porta tants anys recitant i també creant, Compagina en el repertori, la seva obra poètica amb la de poetes catalans diversos. Així, a l’escenari, comença a combinar el recitat amb el cant. Avui al Fes ta festa torna una cançó del 1982, d’aquell segon disc, el primer on canta. És el poema Brida, de Maria Mercè Marçal, convertit en cançó per Celdoni Fonoll.