Centre Municipal de Cultura Popular
de Sant Andreu
El districte de Sant Andreu del Palomar compta des de l’any 2006 amb un equipament dedicat íntegrament a la cultura popular i tradicional. En el seu moment, aquest va ser el primer que es va construir a la Ciutat Comtal d’aquestes característiques. Aprofitant les obres de remodelació de la plaça de Can Galta Cremat i dels carrers del seu entorn, el Districte va decidir iniciar també la remodelació d’un espai força original, l’edifici de planta baixa existent sota la mateixa plaça, amb la intenció d’ubicar-hi un equipament públic de cultura popular que donés aixopluc a les diferents entitats de cultura tradicional i popular del Districte. El districte de Sant Andreu el conformen set barris, cadascun d’ells amb les seves particularitats i característiques, però, si una cosa tenen en comú aquests barris és la seva gran riquesa associativa. Actualment el Districte gaudeix de més d’una quinzena d’entitats que treballen per la cultura popular i tradicional.
Amb la creació del Centre Municipal de Cultura Popular de Sant Andreu es va continuar realitzant una aposta clara i decidida per fer de la cultura, en el sentit més ampli, un dels trets específics del Districte. El primer projecte que va prendre forma fou el Centre Cultural Can Fabra que alberga al seu interior serveis per a la cultura i la participació de primera magnitud i qualitat. El segon projecte cultural del Districte fou una aposta clara de consolidació i reforç de la tradició teatral de Sant Andreu i de les arts escèniques en general. Així va néixer el teatre municipal del Districte de Sant Andreu, el saT! Sant Andreu Teatre. Finalment, i com a colofó d’aquesta trilogia cultural, es va crear el Centre Municipal de Cultura Popular, una infraestructura que ha d’impulsar d’una manera encara més decidida la riquesa cultural del Districte.
El Centre Municipal de Cultura Popular de Sant Andreu és actualment un equipament públic orientat a la promoció i difusió de la cultura tradicional del Districte en particular i de Catalunya en general. L’equipament, d’uns 700m2, té diversos espais d’ús comunitari, entre ells una aula insonoritzada per als assajos i les gravacions musicals, una zona de serveis amb una sala d’actes condicionada com a sala d’exposicions i una sala polivalent. A més a més, compta amb espais d’ús exclusiu per les entitats que hi tenen la seva seu social. L’equipament té totes les comoditats necessàries per desenvolupar-hi activitats culturals de petit format, i en ell s’hi acostumen a programar, a part d’activitats pròpies de cada entitat, activitats d’àmbit general com poden ser tallers, exposicions, activitats musicals o conferències, ja siguin d’àmbit català, circumscrites a la ciutat de Barcelona o específiques del propi Districte de Sant Andreu.
Contràriament al què acostuma a passar en altres equipaments culturals semblants, que són seu d’una sola entitat que gestiona el patrimoni festiu específic d’un municipi o una celebració concrets o bé són seu de diferents grups vinculats tots ells a una mateixa forma d’expressió cultural, en el cas del Centre Municipal de Cultura Popular de Sant Andreu ens trobem que l’equipament és la seu d’una desena d’entitats que en alguns casos ni tan sols tenen relació directa entre elles. I el més interessant de tot, tres de les entitats que acull no tenen pas el Districte com a àmbit geogràfic essencial, ni tan sols la ciutat de Barcelona, sinó que són entitats de caràcter nacional. Així, aquesta infraestructura és seu de la Coordinadora de Trabucaires de Catalunya, de la Federació Catalana dels Tres Tombs i de la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya, a banda d’albergar també La Satànica de Sant Andreu, el Foment Sardanista Andreuenc, la Germandat de Trabucaires, Geganters i Grallers de Sant Andreu, els Timbalers de Sant Andreu, l’Associació de Puntaires de Sant Andreu o els grups de percussió Grallakatu i Sambandreu.
En aquest sentit, podem afirmar que aquest equipament difereix en part de la resta de Cases de la Festa o Cases-Museu de la Festa que es troben arreu de Catalunya. En primer lloc perquè tan el seu concepte com la seva materialització van molt més enllà del simple magatzem de conservació d’elements festius amb una voluntat expositiva més o menys manifesta, doncs el seu projecte acull i engloba tot allò referent a la cultura popular en general del territori del qual pretén ser referent. I en segon lloc pel fet que és dels pocs que no fa referència als elements propis d’una celebració o celebracions que engloben tot un municipi, sinó que els elements que hi trobem pertanyen o fan referència a un dels barris d’una població. Curiosament, tal i com acabem de veure, a vegades allò local esdevé universal, i en aquest cas tenim que en l’àmbit d’influència més petit hi trobem les associacions amb un major àmbit d’irradiació.
