Cinisme en estat PPur

Dues dades irrefutables:

• Any 2015 – El PP ha presentat una proposició no de llei al Congrés en què insta el govern espanyol a declarar la sardana com a patrimoni cultural i immaterial de la UNESCO.
• Any 2002 – El mateix Partit Popular va rebutjar al Senat una moció presentada per CiU a la Comissió d’Educació, Cultura i Esports perquè el govern espanyol impulsés la declaració de la sardana com a patrimoni cultural immaterial per part de la UNESCO. Tots els grups parlamentaris hi van votar a favor excepte el PP.

Si m’aturés aquí, probablement seria aquesta LA COLUMNA més breu de la història del FES TA FESTA i, a la vegada, la més eloqüent i diàfanament explícita.

Però seguiré. Hom podria dir que amb els anys, els dirigents d’aquesta màquina de fer independentistes que és el PP, s’han adonat del seu error i el volen corregir. I si dic que algú ho podria dir és perquè ells no ho diuen pas, ells ni se’n deuen recordar de la negativa de fa 13 anys. O encara pitjor, potser són tan inconscients que es pensen que serem nosaltres que no ho recordarem.

D’uns anys ençà, alguns elements d’aquesta colla de personatges que lideren o simpatitzen amb el Partit Popular, han perdut tota la seva credibilitat davant d’un poble que, de manera persistent i constant, s’ha vist afrontat, insultat, ultratjat, injuriat, vituperat, ofès, perjudicat, desfavorit, destorbat, molestat, incomodat, enfastidit, danyat, infamat, calumniat, sollat, ferit, difamat, deshonorat, pastifejat, denigrat, mortificat i vexat per les seves actituds, molt més identificables amb els terratinents i els hisendats de les antigues colònies d’ultramar que amb uns dirigents polítics teòricament demòcrates, instruïts i solidaris.

Just acabada la guerra civil i durant els primers anys de la llarga dictadura franquista, l’actitud dels falangistes i de les de la Sección Femenina, en definitiva, dels militants i partidaris de la “España, una, grande i libre”, va ser la de intentar apropiar-se de la sardana, organitzant amb tota classe de luxes i mitjans grans esdeveniments. Concerts i concursos de colles que feien la competència directa als actes organitzats en precari i des de la il·legalitat i la clandestinitat per un associacionisme tossut i tenaç que va resistir i sobreviure. Ara, la hipòcrita proposta del Partit Popular en favor de la sardana, enalteix aquestes entitats i la seva tasca. I al mateix temps les collen fiscalment per forçar-les a desaparèixer.

Tot plegat fa fàstic. Els mateixos gossos amb collars diferents o potser uns altres gossos, descendents dels anteriors, que llueixen amb orgull desvergonyit i immunitat absoluta els mateixos collars que han heretat. Mal anomenats polítics. En realitat mentiders, fariseus, manipuladors de professió en una política malentesa i falsa.

Si us plau, deixeu-nos tranquils. I deixeu tranquil·la la sardana. És clar que arribarà a ser patrimoni cultural immaterial de la UNESCO, no en tenim cap dubte, però no serà gràcies a la vostra hipocresia. Ho serà des de la Catalunya que la va veure néixer, des de la seva nació natural. Vosaltres seguiu provant-ho amb el “toros”, que és el que us representa millor. Dels principis i valors de la sardana, de la germanor, de la igualtat, de la solidaritat i de la llibertat no en teniu ni puta idea.