Clavé polític i utòpic
Capítol 5
Josep Anselm Clavé va ser un comunista utòpic. Les utopies polítiques fins a les revolucions de mitjans del segle XIX van ser marcadament idealistes. Propugnarien la república universal, la fraternitat dels pobles o la pau mundial com a una finalitat històrica. En van ser exemples la declaració dels drets humans o la creació de l’esperanto com a la llengua universal.
El comunisme i l’anarquisme van aplicar experiències concretes. A Barcelona el barri d’Icària en va ser un intent. La idea de la ciutat jardí o el Pla d’Eixample d’Ildefons Cerdà intentarien també fer possible una utopia. Durant el Bienni Progressista (1854-56) Josep Anselm Clavé va participar en la política , però la repressió del general Zapatero el va dur al desterrament a les Balears el 1856, des d’on va aconseguir escapar-se i tornar a Barcelona.
El 1867 fou empresonat a Madrid, però amb la Revolució de Setembre de1868, La Gloriosa, es va dedicar plenament a l’acció política des del partit federal formant part de la Junta Revolucionària. Va implicar-se en publicacions com La Vanguardia, Periódico republicano i El Estado Catalán, que dirigia el seu amic Valentí Almirall. Va ser elegit president de la Diputació de Barcelona durant el regnat d’Amadeu I (1873) i diputat a les Corts Constituents. També va exercir el càrrec de governador civil de Castelló de la Plana i de Tarragona (1873-1874).
Amb el cop d’estat militar del general Manuel Pavía, el dissabte 3 de gener de 1874, Clavé va abandonar tota activitat pública. El dimarts 24 de febrer d’aquell mateix hivern, moria al número 15 del carrer d’en Xuclà de Barcelona, víctima d’una bronquitis, a punt de fer els cinquanta anys. Sovint les utopies polítiques i socials han estat qualificades de quimera, com si es tractés d’un idealisme romàntic inabastable i fruit de la il·lusió de gent fantasiosa. Si ens atenim als fets concrets, sembla evident que les causes que han defensat han estat considerades una amenaça pel sistema imperant al regne d’Espanya. Il·lustres companys i coetanis de Clavé van ser víctimes, com ell mateix, de la repressió política. Avui els somnis dels icarians són una utopia feta realitat: Els nous submarins que ideà Narcís Monturiol exploren els fons oceànics d’arreu del món; el Pla d’Eixample de Barcelona ideat per Ildefons Cerdà admira els urbanistes del segle XXI; els Cors de Clavé reviuen en cada veu que canta en harmonia, i fins i tot hi ha qui hi voldria veure la seva influència en l’origen del mestissatge cultural dels tradicionals Coros de Clave de la Cuba republicana del segle XIX.
