Continguts dels calendaris tradicionals
El sistema d’impressió manual dels segles xvii i xviii i fins a inicis del segle xx era el d’un full estampat per cada cara. Aquest full era tallat o plegat en parts iguals, meitat, quarts i octaus constituint el format de moltes publicacions de canya i cordill: auques, jocs, estampes, fulls de rengle, goigs, etc. Pel que fa als calendaris, el full plegat tres vegades donava com a resultat 16 pàgines d’uns 12 x 18 cm. I aquest format determinava els continguts màxims del calendari: 12 fulls eren dedicats un a cada mes amb el santoral que comprenia les sortides i postes de sol, llunacions i pronòstics del temps. De vegades l’encapçalava un petit gravat litogràfic amb al·legoria zodiacal o imatges arquetípiques de les feines del camp en cada moment de l’any (sembra, poda, sega, collita, matança del porc, caça, pastura,…)
A la vegada els calendaris i almanacs van mantenir uns continguts de tipus pràctic i senzill, tot atenent els interessos de les classes populars a qui anaven destinats. Amb poques variacions, els continguts es presentaven de forma tabulada i ordenada, seguint un mateix esquema:
- la cronologia d’èpoques cèlebres,
- el còmput eclesiàstic (informació tècnica que servia per conèixer les fases de la lluna durant l’any i permetia fixar el dia de Pasqua i les celebracions religioses mòbils),
- les festes mòbils,
- les pràctiques religioses (témpores i dejunis, velacions i indulgències, etc.),
- les dades astronòmiques ajustades al meridià corresponent, tals com l’inici de les estacions i els eclipsis de sol i de lluna,
- el judici de l’any,
- el calendari tabulat amb el santoral i les fases lunars representades amb el seu símbol i acompanyades del pronòstic meteorològic,
- la relació de poblacions on se celebren fires amb la data de celebració.
Les dades religioses, una informació molt apreciada
En una societat eminentment catòlica i rural era fonamental poder disposar d’informació precisa relacionada amb la pràctica religiosa, unes dades que els calendaris oferien de manera detallada. Aquest és el cas de les festes de precepte (dies d’oir missa), de dejuni i abstinència, velacions, témpores, etc. Algunes festes cristianes i algunes pràctiques com les témpores provenien d’antigues celebracions paganes agràries, les quals conformaven també una part important de la vida de la gent i constituïen un dels moments de ritual, reunió social i oci.
També era molt útil la relació de les festes mòbils, que cada any s’escauen en una data diferent, ja que es calculen a partir de les llunacions. És el cas del Dimecres de Cendra, la Quaresma, la Setmana Santa o el dia de Corpus, entre d’altres.
