Corregudes de cresols, de pedres,
d’ous, de taleques…

Nom del joc: Corregudes de cresols, de pedres, d’ous, de taleques…

Poblacions: Prat de Comte

Quan: Sant Bartomeu. 24 d’agost. apareix al costumari. Sant Bartomeu un dels dotze apòstols. Pel seu martiri, escorxat viu i decapitat, és patró d’oficis relacionats amb el treball de la pell, com els blanquers, assaonadors i adobadors.

Característiques: Les curses s’inicien amb la cursa de córrer. Tots els participants i espectadors es concentren a la cruïlla entre els carrers Josep Major i la carretera nova en direcció a la Fontcalda, mentre que les autoritats i la xaranga es concentren a l’Ajuntament per baixar en cercavila fins al punt de trobada.

Un cop arribats, s’inicien les curses començant per les categories dels més petits, a partir de 0 anys, que poden participar amb l’ajuda de pares i mares. Progressivament es van desenvolupant les diferents modalitats per edat i gènere fins a arribar als adults. En aquesta modalitat s’estableixen, a banda de dues categories homes i dones, un seguit d’altres categories que depenen també del grau de complicitat de l’animador amb el públic i que formen part del context de diversió com per exemple categories “solters”, “casats” o “malcasats”. La darrera cursa és la de la modalitat veterans, on participen les persones de més edat.

Per donar el toc de sortida a cadascuna de les modalitats, la xaranga fa un retruc de tabals per anunciar que ja estan els corredors preparats o que l’organitzador parlarà amb el megàfon per anunciar la sortida. La funció del públic és un element clau en tot el moment festiu de les curses. De forma espontània, es distribueix a cada banda dels carrers i al punt de sortida. El públic anima amb crits, aplaudiments i una gran ovació els corredors i corredores durant tota l’estona que duren les curses.

El realitzar-se les curses en indrets diferents del poble, s’estableixen uns recorreguts de desplaçament entre cursa i cursa. En acabar la primera, la cursa de córrer, tota la gent marxa acompanyant la xaranga fins al carrer Major, al llarg del qual es corren les curses de taleques, cresol i ous. De la mateixa manera, en la cursa de córrer la gent es distribueix a banda i banda de carrer i, en aquest cas, també als balcons.

La primera que es fa és la de taleques o sacs, amb diferents categories per edat i gènere en la qual els participants posen les cames dins d’un sac i es desplacen saltant fins a la meta i tornada. La taleca és una bossa o sac utilitzada antigament per al transport o mesura del gra.

Seguidament es corre la del cresol, anomenada també del gresol o de llum de ganxo en altres pobles de les Terres de l’Ebre. És la més representativa de totes i la que genera més expectació. En aquesta només hi ha dues modalitats d’adults homes i dones, que es vesteixen amb el pantaló tradicional o calçó de pagès, una peça que duien els homes com a roba interior. El calçó de pagès té una trinxa ampla que se cenyeix a la cintura i uns camals que arriben fins als turmells. El llum d’oli o cresol es penja encès, de la bragueta.

Durant tot el recorregut han de mantenir el cresol encès entre les cames, però si s’apaga, s’han de parar i encendre’l per poder continuar. De la indumentària tradicional amb què es corria la cursa: el calçó, el mocador plegat en forma de triangle al coll i les espardenyes, actualment se’n conserva el calçó de pagès. L’última cursa del Carrer Major és la de l’ou, que té dues modalitats (adults homes i adults dones) i consisteix a transportar un ou damunt d’una cullera de fusta a la boca sense que caigui. La caiguda de l’ou és eliminatòria.

Seguidament, tota la gent acompanya la xaranga que va tocant fins a la Plaça de l’Església de Sant Bartomeu on hi ha preparada l’última cursa, la de pedres. Aquesta cursa, per les característiques dels preparatius, necessita un espai ampli i per això es fa a la plaça. A diferència de tota la resta, aquesta cursa és l’única en què no hi ha categories i es corre només una vegada amb 4 corredors, que es preparen darrere les pedres col·locades en fila. Cadascun dels corredors té un cabàs que ha d’anar omplint pedra a pedra. És a dir, el corredor surt a buscar una pedra, torna a l’inici per dipositar-la al cabàs i surt a buscar la següent, i així successivament fins que ha omplert el cabàs amb les 24 pedres de la línia. Cada corredor va i torna del cabàs tantes vegades com pedres hi ha. El primer corredor que omple el cabàs amb les 24 pedres no pot declarar-se guanyador fins que ha arribat corrent a tocar l’alcalde, que s’espera dret a l’extrem oposat del punt de sortida.

Preguntes:

Quines queden recollides per Joan Amades? No hi ha coneixement sobre els orígens de les curses, però la cursa del cresol i la de l’ou van ser recollides en el volum IV del Costumari català, obra del folklorista Joan Amades,  publicada el 1952.

La seva descripció és la següent: “Per la Terra Alta s’havien fet el “cós de l’ou” i el “cós de la llum”. Pel cós de l’ou els concursants corrien duent una cullera de fusta a la boca amb un ou a dins. Aquell a qui queia l’ou restava fora de concurs. Guanyava el premi el qui arribava primer a la meta sense trencar l’ou o el que hi havia arribat més a la vora si cap no la podia assolir. Abans de sortir els concursants, el batlle revisava les culleres per tal que tinguessin el buc ben planer i no continguessin cap substancia apegalosa que hi enganxés l’ou. Pel cós de la llum els concursants anaven sense calces i amb un gresol penjat a l’entrecuix dels calçotets. Havien de córrer amb el gresol encès; així que se’ls apagava a causa del vent o perquè se’ls havia abocat l’oli, s’havien d’aturar a omplir una altra vegada el dipòsit del gresol amb l’oli d’un setrill que duien a la mà, encendre el ble amb una metxa que també portaven i reprendre la cursa.” (Miscel·lània de Prat de Comte, Butlletí núm. 32 del Centre d’Estudis de la Terra Alta.)

So associat: la xaranga s’encarrega de la música. La seva música acompanya tota la cursa amb una melodia concreta. Aquesta manera d’anunciar i acompanyar musicalment caracteritza totes les diferents curses que es desenvolupen amb aquesta mateixa estructura al llarg de la tarda en els diferents espais.