Correspondència infantil
Avui, a LA COLUMNA, volem deixar constància d’unes cartes ben especials, sobretot si tenim en compte els protagonistes que les signen: un nen de cinc anys i una figura d’imatgeria folklòrica. En Pau Lindgren Escursell i la Tarasca de Barcelona s’han intercanviat unes missives que ens han fet arribar la Colla de Geganters de la Barceloneta i que ens han semblat molt interessants. Valoreu-ho vosaltres mateixos.
Hola Tarasca!
Sóc en Pau. Tinc 5 anys i avui tenia moltíssimes ganes de veure’t al Cercavila de la Mercè. M’he quedat tristíssim quan he sabut que l’havien suspès. La mestra de l’escola ha parlat molt de tu però jo encara no et conec… Et podem venir a veure al teu cau on dorms? Quan tornaràs a sortir a ballar la propera vegada?
Fins aviat!
I la signa Pau Lindgren Escursell.
Sabem que aquesta entranyable i sensible carta ha tingut ja una resposta. La següent:
Hola Pau.
Sóc La Tarasca. Jo també m’he quedat molt trista, trista i emprenyada perquè de vegades els grans, els que posen una mica d’ordre en aquestes coses, prenen decisions sense consultar-nos ni a nosaltres ni a vosaltres, els nens, que és a qui va dirigida aquesta festa. És clar que ells, de bona fe, van creure que era millor suspendre la cavalcada pel perill de pluja ja que el terra rellisca i poden caure gegants o altres bestioles que no porten rodes.
La carta continua amb l’explicació que La Tarasca li fa a en Pau d’on viu i amb qui. De quan la pot visitar a la Casa dels Entremesos i també li suggereix que ho faci amb els seus companys de l’escola, afegint també que en deferència a què li ha enviat la carta (no crec que La Tarasca en rebi massa) i si l’avisa abans, la visita podrà ser especial i guiada per un membre de la colla.
I al final, rebla:
Pel que fa a la teva pregunta et diré que La Tarasca tornarà a sortir el proper dia 4 d’octubre a la Barceloneta. Aquesta vegada anirà de correfoc. Si la vols veure i no et fa por el foc estarem a la Plaça de la Barceloneta conjuntament amb més colles de bèsties (el Drac de Ciutat Vella i el Mosquit de Can Baró) i altres colles de diables. Després descansarà i ja no tornarà a sortir fins Santa Eulàlia. Espero las teves notícies.
Una abraçada Pau i mercès per la teva carta.
Vet-aquí, doncs, una ingent correspondència entre dues ànimes que es volen trobar i no poden, però que es trobaran aviat. Un fet que ens fa passar olímpicament de la polèmica i de l’encert o no de la suspensió del Cercavila de la Mercè d’enguany. Què difícil ha de ser prendre una decisió d’aquesta magnitud que afecta a tants milers de persones. I més quan pots comprovar les conseqüències que comporta.
Unes conseqüències en forma de cartes que només ens poden fer pensar en positiu: en una cultura popular viva i necessària. En Pau ens ho ha deixat ben clar.