Crònica d’una gira
Hoooooooooola, bona hora a tothom!
El proppassat 1r diumenge del mes de novembre, l’Orfeó Polifònic Gent de la Terra va anar a cantar, a fer un “bolo”, (bé, un i… una mica més) a la bonica població muntanyenca de la Seu d’Urgell. L’actuació es va celebrar com a intercanvi de retorn amb la coral Veus del Macís del Cadí que, mesos endarrere, ja va venir a fer un concert a la meva estimada ciutat.
A les 12 del migdia, enfilats damunt de la tarima, al vell mig de la plaça que hi ha envoltada de plataners, l’Orfeó interpretà una selecció de temes del nodrit repertori, com ara:
- El Cant de la senyera, del Mestre Lluís Millet, sobre un poema de Joan Maragall, i que fa: Per damunt dels nostres cants, aixequem una senyera…
- La Presó de Lleida, de Cumelles i Ribó, que fa: A la ciutat de Lleida n’hi ha una presó…
- Ball Rodó de Rimsky-Korsakow
- La Mal Maridada d’en Pérez Moya
Per acabar amb un tema amb la col·laboració a l’escenari de membres del grup local:
- L’Al·leluia de l’oratori “El Mesies”, de Haendel i que diu: King of King, and Lord and Lord…
Bé, bonic, extraordinari… va ser tot un recital de cant que, en cloure, va rebre els càlids aplaudiments i felicitacions del públic que transitava en aquell moment per la plaça. Després d’un parell de fotos de família, els grups s’acomiadaren a l’hora de marxar per anar a menjar a un restaurant dels afores de la població pirinenca.
El dinar va ser gustós, abundós, econòmic. I fou precisament assaborint la sobretaula quan amb total satisfacció els uns amb els altres vam demanar al xofer que, ja que anàvem bé de temps, en pujar a l’autocar enfiles direcció cap Andorra perquè, allí, passada la frontera, s’aturés a la primera esplanada que trobés ja que a peu de carretera hi faríem una actuació extraordinària a fi de certificar llavors, per joia dels homes i dones de l’entitat, que des de llavors l’Orfeó ja seria “internacional”.
L’improvisat recital va ser un exitàs, al costat de la planúria hi havia una gran superfície comercial. Un nombre considerable de curiosos, tot apropant-se i com a agraïment, ens obsequiaren fent donació d’algunes de les seves compres. Les regalàrem al conductor que més content que un gínjol s’endugué cap a casa cartrons de tabac, conyac, whisky, formatge i sucre.
Una abraçada ben forta i… fins a la propera!
