Cucanya
Nom del joc: Cucanya.
A on: Barcelona, Cadaqués, Pollença, Matadepera…
Quan: Per Festes Majors.
Característiques: La cucanya és un objecte de joc i a la vegada dóna nom a tot un seguit de jocs que es fan a les places per Festa Major. També es poden anomenar jocs de sortija, però d’això ja en parlarem. Centrem-nos en la cucanya.
Una cucanya és un pal plantat a terra d’una certa alçada però que pot anar entre els 5 i els 25 metres, i que al capdamunt hi pengem una recompensa que obtindrà qui arribi al dalt. Aquest recompensa pot ser en forma de diners, d’un pollastre o un pernil o simplement tocar uns picarols.
De cucanyes n’hi ha de dos tipus: verticals, les més generalitzades, i les horitzontals en llocs de mar o de rius amb una certa fondària. Amb una excepció que explicaré més endavant, la cucanya de la plaça Nova, singular en molts aspectes.
Abans a les cucanyes, s’hi enfilaven joves que volien mostrar la seva destresa o guanyar un suculent premi. Cada cop més a les cucanyes, tret de les realment altes, s’hi enfila canalla més menuda que sovint ho ha de fer amb l’ajuda d’un adult que l’empeny des de baix. Aquest fenomen de jocs de festa en què abans hi jugaven joves i ara ho fan infants es diu INFANTILITZACIÓ i passa a tot arreu.
Per afegir més dificultat a la cucanya aquesta es pot ensabonar.
Comentaré dos casos singulars de cucanyes: la de la Plaça Nova de Barcelona i les de Sant Antoni a Pollença. A la Plaça Nova de Barcelona, i des del 1589 ininterrompudament, per les festes de Sant Roc el 16 d’agost, apareix una cucanya horitzontal que consisteix en un tronc que gira sobre el seu propi eix i que els participants han de creuar sense caure. Ara hi ha un cucanyaire que vetlla perquè el jugador no caigui a terra i a més a més hi ha matalassos que esmorteixen la caiguda, però abans si et desequilibraves anaves al dur terra, s’entén per què era un joc de joves valents? Al voltant de la cucanya s’hi practiquen d’altres jocs com les curses de sacs. Una experiència magnífica alhora que poc coneguda pels barcelonins que aquests dies fugen de la ciutat.
Les altres cucanyes singulars per tot el que les envolta són les cucanyes que es fan a Pollença i al port de Pollença per Sant Antoni el 17 de gener. La festa comença quan la gent força dies abans va a la muntana i talla un arbre força alt d’entre 20 i 25 metres. El mateix dia de Sant Antoni, la gent del poble va a buscar el pi i el baixa o per camins a Pollença o per mar el del port de Pollença. El pi entra al poble amb tota solemnitat i dificultat arrossegat per la gent fins que arriba a plaça. Això ja suposa tot un espectacle.
Un cop arribat a plaça, el pi es planta en un forat i es fixa convenientment perquè no caigui. Aleshores, comença l’altra part de la festa, l’enfilada. Sense cap mena d’ordre ni control s’inicia una lluita per veure qui aconsegueix enfilar-se al pi, que, prèviament, s’ha ensabonat. Aquesta lluita pot durar fins a una hora i les garrotades, estrebades i cops són força habituals. Un cop fet aquest desgast sempre apareix algú que amb força destresa i aprofitant el cansament dels altres s’hi enfila fins al capdamunt.
Quin és el premi?: De premis n’hi ha de tota mena: un pollastre, un pernil o simplement tocar uns picarols. A Pollensa el premi és una bossa de confeti, un gall i el prestigi d’assolir la fita.
