Curiositats del calendari
Des de temps antics la humanitat ha tingut la necessitat de comprendre el pas del temps a fi de poder organitzar i planificar la seva vida. Així, al llarg de la història, a través de diversos càlculs i prenent com a referència, entre altres, el sol i la lluna, es materialitzà el calendari.
En un principi la majoria dels calendaris estaven basats en el cicle lunar, i s’afegiren posteriorment els calendaris lunisolars, que a diferència dels anteriors reflecteixen el pas de les estacions. Però haurem d’esperar fins a principis del tercer mil·lenni abans de Crist, en l’Antic Egipte, per a què apareguin els primers calendaris solars que dotaven l’any de 365,25 dies aproximadament.
En època romana, quan l’emperador Juli Cèsar va conèixer el calendari solar egipci, va encarregar a l’astrònom Sosígenes d’Alexandria un nou calendari per a l’Imperi, també basat en el càlcul solar, però amb l’afegit d’un dia cada quatre anys, i es va donar lloc així als anys de traspàs. Aquest calendari era més exacte que l’egipci, però tenia 11 minuts i 14 segons més que l’any solar.
Posteriorment, l’autoritat eclesiàstica cristiana va voler ajustar el calendari julià a fi d’eliminar el desfasament produït des del Concili de Nicea, celebrat l’any 325, en el qual s’havia fixat el moment astral en què s’havia de celebrar la Pasqua, així com altres festes religioses mòbils. És a dir, s’havia de corregir el calendari civil a fi d’ajustar-lo al calendari litúrgic.
Aquest canvi va ser impulsat pel papa Gregori XIII mitjançant la promulgació de la butlla Inter Gravissimas el 24 de febrer de 1582, la qual posava les bases del nou calendari gregorià que coneixem avui en dia. Aquesta reforma es va materialitzar la nit del dijous 4 d’octubre de 1582, que va donar pas al divendres 15 d’octubre, i quedaren eliminats de cop els deu dies de més que es plasmaven en el calendari julià.
El Dietari de la Generalitat de Catalunya va recollir l’esdeveniment en un assentament concret dedicat a aquesta reforma del calendari. Així en el dietari podem llegir: … “Divendres, a XV. En aquest die se dexà lo calendari antic, y així no diem ni tenim V de octubre, ni havem de de comptar y seguir lo número y calendari antic, sinó que comptam y som a XV de Octubre dit any MDLXXXII….”
La casualitat va voler que santa Teresa de Jesús, morta el mateix dia de l’entrada en vigor del nou calendari, tot i ser enterrada l’endemà, oficialment fou inhumada el 15 d’octubre.
Una altra curiositat, fruit d’aquest ajustament del calendari de 1582, és que la revolució d’Octubre de 1917 no es va produir el 25 d’octubre, sinó el 7 de novembre, el fet és que en aquella època, Rússia encara feia servir el calendari julià, sense haver adaptat les reformes del Papa Gregori XIII.
