Cursets generacionals
Tots aquells que ens movem al voltant dels mitjans de comunicació i que intentem informar sobre l’actualitat de la cultura popular i tradicional trobem sovint a internet publicacions especialitzades que ens nodreixen de notícies. I en el camp sardanista, aquesta publicació es diu INFOSARDANA, una iniciativa que s’endegà des de l’Agrupació Cultural Folklòrica Barcelona a mitjans dels anys 70, de la mà de l’enyorat Antoni Anguela i d’un incipient Grup d’Informadors Sardanistes i que actualment publica la Confederació Sardanista de Catalunya amb un explícit record a aquells que iniciaren el projecte ja fa més de 40 anys. Una publicació a la qual podeu accedir directament des de la plana de la Confederació,
Unes primeres planes amb notes de premsa i notícies diverses, una part central dedicada a l’agenda cronològica d’activitats i, per acabar, encara uns fulls dedicats específicament als cursets d’ensenyament de ballar sardanes, relacionats per comarques. Unes planes, aquestes darreres a les quals, sincerament, jo no havia dedicat mai massa atenció… I en canvi, potser per l’efecte any nou o pel que sigui, en fixar-m’hi una mica…
La relació inclou una cinquantena de cursets repartits per tot el país, dels quals una vintena són a Barcelona ciutat. I em sorprenen, essencialment tres aspectes: la durada, els preus i els destinataris. Anem a pams.
El tema de la durada és força variat. Normalment es tracta d’una sessió setmanal d’una hora o hora i mitja durant (i aquí ve la cosa) un trimestre… o dos… o tres! (durant tot un curs!). No crec que la sardana sigui tan complicada com per necessitar tantes hores per aprendre a ballar-la. Potser si parléssim de practicar la sardana i no d’aprendre-la seria més real, més atractiu… i més comercial!.
Pel que fa al preu, pot oscil·lar entre la gratuïtat (la gran majoria), els 10 € l’any o fins al 30 € al trimestre. Sense ser una quantitat onerosa potser valdria la pena especificar una miqueta el contingut dels cursets perquè alguna diferència han de tenir dels uns als altres.
I si parlem dels destinataris, una bona part dels cursets no parlen de l’edat dels que hi poden participar. Però en molts cassos s’especifica que han de ser nens més grans de 6 anys o més petits o més grans de 14. I per l’altra extrem es detalla que estan dirigits a la gent gran o, encara més, a persones més grans d’una determinada edat: 60 anys, per exemple. D’altra banda, si parlem de cursets de sardanes sovint hom pensa amb els de El Corte Inglés a la primavera (en aquest cas per als més menuts) i a banda dels que trobareu a l’INFOSARDANA, moltes aules de gent gran també n’organitzen.
Em sembla curiós que una dansa que es distingeix, precisament, per no discriminar per raó de sexe, raça, creença o edat, divideixi generacionalment als seus aprenents. La realitat, però, és que la societat en què vivim no potencia les activitats inter-generacionals i menys com més distants són les generacions.
Costa trobar un tema (a part del futbol) que interessi igualment a un avi i a un net. I em podríeu dir: i si ens hem d’adaptar als nous temps, perquè la sardana hauria de ser diferent? I jo em pregunto: I perquè no?
