Dance of delight – La Canya Borda

Fa una temporada que sembla que estiguem fent la campanya de la gralla per compte d’algú.  No és així.  A Catalunya passen coses importants amb aquest instrument, després de molts anys de feina que no es veia.  La gralla ha passat de sortir al carrer només per acompanyar els castells, de tocar amb canyes de tible i tenir un repertori curt i de vegades reiteratiu, a ser l’instrument estrella de la nostra música folk.

Grups amb sentit de l’humor com Els Laietans, grallers com Manu Sabater que toquen al sancta sanctorum del jazz, el Jamborée, concerts de piano i gralla com el d’Ivó Jordà i el seu germà Nil i els que avui us presento: LA CANYA BORDA.  El mèrit del primer disc que publica aquest grup del Vallès és que després d’una llarga temporada de treball i edició de maquetes, han aconseguit un treball rodó amb repertori de músics catalans actuals com Martí Ventura, Enric Montsant, Jordi Molina, Ramon Escalé… i un assemblatge sonor amb saxo tenor, flabiol, baix, bateria i guitarres que fa anys ningú s’ ho hagués cregut que es pogués aconseguir.

La CANYA BORDA  normalitza la gralla en el panorama del folk-rock o folk- jazz o simplement la música de ball i festa.  Val la pena gaudir del resultat d’uns anys de feina intensa, on s’ha de reconèixer que hi ha músics que han cobert etapes importants i ara penso amb Xavier Bayer de Vilafranca i els seus Cosins del Sac o Enric Montsant de Xarop de Canya de qui precisament en aquest CD, LA CANYA BORDA versionen un estandard del Vallès.

Us proposo escoltar l’únic tema que no és de compositor català però la combinació del flabiol i el saxo s’ho val. Escoltem “Dance of Delight” un tema amb aires jueus klezmer.