La Dansa de Castellterçol
Documentada des de la segona meitat del segle XVII, la Dansa de Castellterçol és una dansa que caracteritza la Festa Major d’aquesta vila del Vallès Oriental.
De bracet de la Dansa hi trobem la Dansa del Ball del Ciri. Les dues es ballen en el transcurs de la Festa Major: el darrer diumenge d’agost, la Dansa, i el dilluns, el Ball del Ciri. Aquestes danses cerimonials han gaudit d’una gran continuïtat i difusió i s’han convertit en model de la dansa tradicional catalana fent de Castellterçol una vila particular en aquest sentit..
Es tracta de dues danses solemnes interpretades per sis parelles de balladors que, antigament, es ballaven per celebrar la fi de la sega, del batre i del treball dur de tot l’estiu. La primera ballada, la de la Dansa, té lloc el diumenge cap a dos quarts d’una del migdia. Havent acabat l’ofici de Festa Major, els músics precedeixen les autoritats i els balladors en el seu camí des de l’església fins a la Plaça Vella. Una plaça plena de gom a gom que, sovint sota un sol aclaparador, espera veure un any més la Dansa i gaudir d’un espectacle històric. I això és possible encara, en gran part, gràcies a una grup de gent del poble que van decidir crear la Comissió de la Dansa, amb l’objectiu de conservar-la i amb la dedicació de difondre-la.
Un cop tothom és a la plaça es balla la Dansa de Castellterçol, en la qual els balladors saluden les autoritats i els ofereixen les seves parelles per tal que duguin a terme el tradicional passeig de les autoritats. Aquestes, que a més de les locals poden ser persones convidades de fora, fan una volta a la plaça del bracet d’un ballador o d’una balladora segons correspongui. Antigament era una orquestra de Festa Major la que tocava, però a partir de les primeres eleccions democràtiques, la Comissió de la Dansa va decidir que fos una cobla.
L’endemà, dilluns, a les sis de la tarda, les mateixes sis parelles ballen el Ball del Ciri, un ball que simbolitza l’antic relleu d’administradors o pabordes de l’altar dels Sants Màrtirs. Durant el ball, el relleu es fa efectiu de manera simbòlica quan tres de les parelles lliuren a les altres tres unes almorratxes plenes d’aigua de roses i uns ciris.
L’esmentada Comissió de la Dansa té cura de la música, del vestuari i d’ensenyar-la a ballar. El vestuari que lluïen els balladors recreava la indumentària tradicional de les classes benestants de la pagesia catalana al segle XVIII, la qual cosa acabava de completar l’idea de cerimonial, protocol i solemnitat que les mateixes danses inspiren per si mateixes. Però, la Comissió de la Dansa va creure oportú canviar la indumentària i des de fa uns anys els vestits són de principis dels anys 20.
Una de les tasques més importants que duu a terme la Comissió de la Dansa és ensenyar a ballar-la a les sis parelles, que canvien cada any. Els dos balladors de cada parella han de ser majors d’edat i, almenys un d’ells ha de ser nascut a Castellterçol.
Les ballades de la Dansa i el Ball del Ciri de Castellterçol van ser declarades Festa Tradicional d’Interès Nacional el 8 de juny de 1985.
