De com va ésser més llest el Rector que l’escolà

La Mon des de Vallfogona ens explica la història del rector, l’escolà i les pomes

“El Rector de Vallfogona va comprar unes quantes arroves de pomes amb el desig de tenir bones postres per a la hivernada. Però heus ací que el llaminer i murriet de l’escolà cada nit es Ilevava, se n’anava de puntetes cap al rebost i es feia un bon tip de pomes. El Rector va veure que, sense gairebé menjar-ne la pila s’abaixava molt de pressa i pensà que era l’escolà que les hi afanava. El cridà o el va amonestar, però l’escolà jurà i perjurà que no n’havia tocada cap. El Rector es féu el propòsit de saber si l’enganyava.
De vespre, el Rector va agafar un grapat de cendra la va escampar per terra del rebost a fi que hi quedessin marcades les petjades del lladret de pomes, però l’escolà que la sabia molt llarga, abans d’entrar al rebost, va donar una ullada i en veure la cendra, ell que sí, anà a cercar unes sabates del Rector, se les va posar i entrà amb tota tranquil·litat al rebost, a menjar pomes.
Així que el Rector es llevà, acudí al rebost i veié amb sorpresa que les petjades marcades en la cendra eren les deIs seus propis peus. El Rector dubtà de si podia ésser ell mateix que, dormint i sense saber-ho, es llevava i s’anava a atipar de pomes, però va desconfiar i decidir fer una altra prova. El vespre següent, va tirar per damunt de les pomes un polset de cagamuja, mena d’herba que, només en menjar-ne un petit gra provoca un mal de ventre i un còlic inaguantable.
L’escolà satisfet del seu suposat èxit , per a despistar i confondre el Rector, la nit següent acudí altra vegada a les pomes i se’n féu un altre bon tip, però al cap de poca estona que tornava a ésser al llit, li van començar uns cargolaments i  recargolaments de mal de ventre i, sobre tot, una fluixesa que no s’entenia de feina.  mentrestant, el Rector amb to burleta li preguntava: –Què t’han fet mal les pomes?.”