De la ignorància, ve la desconfiança

Ara potser parlarien d’empatia, un mot comodí que serveix per a tot. Però la trista realitat és que vivim en un estat que diu que és sensible a la riquesa de la diversitat de la seva gent i regions, però res és més lluny de la realitat. Aquella realitat tossuda que ens demostra avui i sempre que no entenen la diferència ni estan disposats a esdevenir un estat plurinacional i pluricultural que aculli i respecti els trets distintius dels seus pobles.

La primera discriminació, protegida per la sacrosanta Constitució, és que no totes les llengües són iguals, perquè el castellà és d’obligat coneixement per a tots, arreu del territori, i només alguns parlants són bilingües: els que tenen una altra llengua que el castellà.

I s’han encastellat en aquests privilegis i en voler-los fer complir perquè la llei els empara. Una llei imposada, per dret de conquesta, quan van abolir els furs propis de les nacions sotmeses.

Fins quan? Potser depèn una mica de tots i cadascun de nosaltres acabar amb aquestes injustícies.