De l’ou al jou, del sou al bou i del bou a la forca

En aquest cas la progressió és negativa i ens porta d’un petit furt sense importància a la forca, en una escala ascendent imparable. Es diu dels que comencen a robar. I la tirallonga pot diferir en molt diverses variants: De l’agulla a l’ou, de l’ou al sou, del sou al bou i del bou a la forca o De la nou ve l’ou, / de l’ou ve el sou, / del sou ve el bou / i del bou la forca.

És una dita efectiva, visual, rítmica i amb una rima que li confereix una musicalitat que en garanteix la pervivència i el record.

I l’essència de l’ensenyança d’aquesta dita és que Qui roba un ou, roba un bou. Antoni Llull Martí el descriu com “la carrera del lladre”. Es comença per una insignificància, llavors segueix per una cosa de més valor, fins que per fi, acaben malament.

De l’ou al jou, del sou al bou i del bou a la forca.