De porc i de senyor se n’ha de venir de mena

És també una parèmia ben antiga i expressiva, que significa que dels nascuts o criats en un ambient de vulgaritat, no és freqüent que surtin obres de generositat. I estenent el camp semàntic de la dita, fa referència a la manca d’educació de determinades persones que es mouen en ambients marginals o vulgars, dels quals és molt difícil desempallegar-se.

Més que parlar en termes de llinatge a mi m’agrada destacar (en negatiu) la vulgaritat i la mediocritat, que no s’hereten.

La mena o la casta ens porta a poder relacionar aquesta dita amb d’altres que fan referència a l’ambient familiar on neixen i creixen les persones. I per això també ens diu el refranyer que Cascuna criatura fa segons sa natura, D’on no n’hi ha, no en pot rajar, Segons l’arbre, el fruit o encara El porc ja és porc de mena.

De porc i de senyor se n’ha de venir de mena