Dels pecats del piu,
Nostre Senyor se’n riu

Dels pecats del piu,
Nostre Senyor se’n riu

I els pecats de la xona, Déu els perdona. La sensació de ‘pecat’ ha estat històricament diversa i canviant. Venim d’un temps de plorapecats i que ja deien que «Robatòrum» per «menjatòrum», no és «pecatòrum».

Ai, si els nostres avis aixequessin el cap i veiessin l’alegria de la carn, l’ús sexista dels anuncis, la permissivitat… Els agafaria un cobriment! Perquè ara no hi ha possibilitat d’apartar l’ocasió per apartar el pecat, perquè la temptació és pertot.

Per alguna cosa, quan enumeren els Set Pecats Capitals (supèrbia, peresa, ira, gula, enveja, cobdícia i luxúria), deixen la luxúria per al final!

Dels pecats del piu, Nostre Senyor se’n riu