Descobrint el figuraire Pere Catà i Vidal
Avui us vull parlar d’un figuraire a qui tot just fa un mes el Col·lectiu El Bou i la Mula i l’Associació de Pessebristes de Barcelona li hem fet un homenatge. No busqueu les seves figures a la Fira de Santa Llúcia. Tampoc no trobareu cap taller. Lluny dels tòpics i del bullici del Nadal, aquest gran humanista, treballa per a ell, en el seu petit estudi, pel seu plaer i per fer plaer als seus amics. Ell és el Doctor Pere Catà. Si mai teniu la sort de veure la seva obra, us asseguro que en quedareu per sempre més captivats.
Recordo haver-les vist per primer cop en un diorama a Sant Vicenç de Montalt. De fet, si em pregunteu que més vaig veure aquell dia, no us ho sabria dir. Si una obra t’impacta ja ha aconseguit el 90% del seu objectiu, I ho va fer; em va impactar. De seguida vaig preguntar, de qui eren aquelles figures. Del doctor Catà, em deien. I qui és el doctor Catà? On té el taller?
De tant en tant em vaig continuar trobant la seva obra. La meva perplexitat anava en augment. Aquelles figures em tornaven la fe en el pessebrisme. La seva obra era com una menja preuada i escassa. Vaig trigar molts anys a conèixe’l. Com podia ser que un home tan menut, en una habitació tan “condensada”, pogués fer aquelles peces tan grans? La clau són els seus ulls i les seves mans. Els ulls són vius, incisius i espurnegen sornegueria. Les mans semblen que hagin fet un pacte amb el dimoni per restar sempre joves. El seu estil és molt peculiar, treballa el detall fins els límits, desglossa els músculs com si fes un estudi d’anatomia. Les figures tenen moviment, expressió, estan vivies. Busca postures que aportin moviment, basades en la realitat, en personatges del carrer i capta l’instant precís on tots els músculs es troben tensionats per l’esforç del moment.
Ha fet un estudi en viu dels camells, per copsar cada moviment en ajupir-se i aixecar-se; perquè els Reis és un dels seus temes preferits. Si Domènech Talarn tornés a néixer hauria de fixar-se en els camells del Pere.
Quan treballa la figura humana, comença pel crani, després les òrbites i li afegeix els glòbuls oculars, el nas, les orelles i la boca; i amb un pinzell moll, molt fi, va repassant fins donar-li l’expressió de la cara. Es poden distingir amb tot detall els ulls, la conjuntiva vermella, la pupil·la, les còrnies, l’escleròtica, les aletes del nas, les dents, fins i tot les pigues. No hi falta cap detall. Alguns dels seus personatges no semblen figures de pessebre, sinó escenes costumistes d’un món imaginari de la cosmovisió del seu artista.
L’any 2015, amb motiu de l’exposició de la qual vaig ser comissari «Provence et Catalogne» inaugurada a Arles (France), part de la seva obra es va exposar a l’església de Saint Trophime. Els experts varen quedar bocabadats en descobrir-la. Si voleu gaudir d’aquestes veritables obres d’art, haureu d’esperar fins l’any vinent, 2019 on una exposició li serà dedicada al Museu Arxiu de Llavaneres.
Gràcies doctor Catà per fer-nos gaudir del seu art, aportant aire nou i “jove” al palestinià món dels pessebres catalans, però també per la seva generositat i humilitat en la manera de fer-ho.
Jordi Montlló Bolart
President del Col·lectiu El Bou i la Mula
Laura Bosch Martínez
Historiadora i museòloga
