Desembre 2015
Desembre finat, any acabat.
La saviesa popular ja ens ho ensenya, l’any s’està acabant, però no pas els motius d’alegria, i per això tampoc les nostres paraules festives:
bisbetó, cantada, coixins, estrella, estrenes, foguera, innocent, nadales, pastoret, pessebre, torrons.
Divendres 4 de desembre, és el dia de santa Bàrbara, representada sovint amb l’espasa amb què fou escapçada. És patrona dels miners i barrinaires, motiu pel qual la festa de santa Bàrbara se sol celebrar a les poblacions mineres, com a Bellmunt del Priorat, o és festa major a Ogassa, al Ripollès, igual que a Torres de Segre, al Segrià.
Dos dies després arriba el torn de sant Nicolau, que gaudeix d’una celebració molt especial a Montserrat, coneguda com la festa del bisbetó, qui té l’honor de fer pública una pastoral, tot i ser … bufa.
El vuit de desembre celebrem la festa de la Puríssima Concepció de Maria, moment que tradicionalment coincideix amb la inauguració de la fira de pessebres i també amb el primer tast de torrons. De fires i festes, en trobem també, sigui a Sant Boi de Llobregat, on la fira de la Puríssima aplega les seccions agrícoles i el costat lúdic, amb cercavila inclosa, sigui a Arenys de Mar, l’anomenada festa de la Mare de Déu Fumadora, on el fum de les pipes i dels cigarros representen l’activitat central de la festivitat.
Al reguitzell festiu se suma santa Llúcia, el diumenge del 13 de desembre, amb fires amunt, a Sant Feliu de Pallerols, amb mercat de productes tradicionals i artesans, i avall, a l’Arboç, amb la tradicional fira de la punta al coixí de Catalunya. No podem deixar d’esmentar la popular fira de Barcelona, davant la Catedral, en directa competició amb les paradetes de la Sagrada Família. No oblidem tampoc la fira d’artesania i alhora la festa culinària de l’escudella de Gelida!
Per sant Tomàs, arriba el torn d’un nombre important de fires avícoles, com la del Prat de Llobregat i la fira de galls de Vilafranca del Penedès.
Sense canviar de registre, passem ja a la missa del gall i la tradició del tió, és a dir, a la nit de Nadal. Entre cantades, nadales i els Pastorets, estrenes i rifes, hi trobem també curiositats com les fogueres (falles) que s’encenen al Berguedà, per exemple a Sant Julià de Cerdanyola i Bagà.
I abans d’escriure 2016, recordem-nos dels sants innocents, que marquen tant el moment de posar l’estrella dels Reis al pessebre com el de les jocoses … innocentades.
—————————————————————————
A la varietat lèxica escollida, hi trobem de tot. Escrables únics: bisbetó, coixins, innocent, pessebre i torrons.
Amb un anagrama: cantada, que dóna tancada i foguera, amb fogareu (o fogàreu). Un més en té estrenes (retessen, de retre, i tresenes) i nadales (aldeans, habitants d’una aldea o de l’Aldea, i alendàs, de alendar, forma antiquada per alenar). Anem sumant una altra unitat, on trobem pastoret, amb protesta (o protestà), retopats i taperots (fruits de la taperera).
Guanya de lluny estrella amb cinc anagrames: estellar, estralle (del verb estrallar-se – esforçar-se), rastelle (emprar el rastell per treballar la terra o netejar el cànem), retalles i talleres (de l’adjectiu taller, dit de qui menja preferentment o ven carn).
