Déu inventà la balança, i el diable la romana

… i Montoro les balances fiscals. Amanides i ben embolicades amb paper de cel·lofana per a regal (i perquè no facin tuf). Sempre hi ha hagut el dubte sobre si les balances, siguin quines siguin, pesen correctament o són manipulades (sempre en favor del propietari i en contra del comprador).

La Justícia és representada com una dona amb els ulls tapats i unes balances a la mà, com a metàfora de la imparcialitat, que se li suposa.

La balança té aquest punt d’equilibri dels seus plats, a la recerca d’un pes just, imparcial i matemàtic. I no sé perquè sempre ens mirem les balances amb aquell punt d’incredulitat o de desconfiança.

Déu inventà la balança, i el diable la romana