Diccionari d’endevinalles
Entre la col·lecció de 42 monografies de folklore de la Biblioteca de Tradicions Populars que Joan Amades va editar entre els anys 1933 i 1937, cal comentar el volum núm. XVIII imprès a Barcelona el 1934 titulat: Diccionari d’Endevinalles on, de forma alfabètica, ordena tota mena de mots enigmàtics que havia anat recollint fins a la data.
Al respecte de l’aplec, en la posterior edició facsímil que Edicions El Mèdol conjuntament amb l’Associació Cultural Joan Amades varen publicar l’any 2000, es pot llegir en un breu fragment de la introducció escrita pel crític literari Joan Josep Isern on comenta, que: “… És un magnífic testimoni d’una societat molt diferent de l’actual. Una societat bàsicament agrària en què la relació amb el seu entorn eren molt més intenses que avui dia. No ens ha d’estranyar, doncs, que la majoria de les entrades d’aquest recull estiguin dedicades a les parts del cos, a la roba de vestir, als objectes de la llar, a les feines del camp, al bestiar, als insectes i, per extensió, a la natura. Dit d’una altra manera, el que Amades ens dona avui és un retrat molt definit d’un univers en el qual -ai las!- no poques coses han esdevingut ja matèria de museu.”
Doncs bé, a tall de mostra, aquí va una tria de composicions que d’una manera ambigua ens conviden a jugar amb les endevinalles. Som-hi! (al final del text trobareu les solucions)
- Un arbre molt gros
que té dotze branques
cada branca quatre nius
cada niu set ous. - Sóc un instrument de corda
que fa riure i fa plorar,
com que en tinc una de sola
la canalla em sap tocar.
- Digues, tu, bona persona,
què hi ha al mig de Barcelona?
- Ningú és més neta que jo,
i ningú em faria un petó.
- Què és allò que espanta tant
que tothom en fuig a l’instant.
- Em diuen que sóc bo i sa
i ningú no em vol menjar.
Solucions:
1. Any
2. Campana
3. E
4. Escombra
5. Pluja
6. Sabó
