Divinitat de la llar

Divinitat de la llar és un llibre de Joan Amades inclòs en la col·lecció Biblioteca de Tradicions Populars que va escriure el folklorista l’any 1935 i que, dècades després, el 2003, l’Associació Cultural Joan Amades reeditaria conjuntament amb edicions El Mèdol com a obra facsímil i amb un text introductori d’Ester Romero on hi ha el paràgraf que explica: “… El llibre d’Amades ens posa en contacte, no únicament amb elements sagrats sinó, sobretot, amb un món de màgia i ben sovint de superstició. Perquè quan les persones creuen poder disposar, orientar i dirigir aquesta realitat transcendent ens trobem amb divinitats manipulades, i per tant, devaluades. És ben propi dels humans, i el llibre de l’Amades n’és un catàleg excel·lent, voler manipular allò sagrat com si fos una cosa que depèn de la nostra voluntat.”

En relació aquesta intenció el folklorista dedica un apartat als averanys on recopila situacions singulars com ara: “Parar-se un rellotge de paret és averany d’una defunció a la casa, la qual es pot evitar posant un pa en un lloc ben alt, com més millor. Apagar-se la llum sense causa justificada és de mal averany. També ho és tenir tres llums encesos; en adonar-se’n cal apagar-ne un o encendre’n un altre. Trobar cabells per casa, i pitjor per terra, si hom no sap de qui són, és mal averany: podrien ésser embruixats i cal destruir-los. Cal cremar-los precisament amb paper no escrit, car, si al paper hi havia lletres, el contingut d’aquestes es giraria en contra el qui crema els cabells. La caiguda d’un quadre o altre objecte penjat a la paret revela la pèrdua d’un animal estimat o útil. Per a conjurar la dissort cal enterrar una pedra fora de la casa però prop d’aquesta: enclou un sacrifici a la divinitat, la qual hom invoca perquè deturi l’estrall. Trobar un ou sense rovell és de molt mal averany; per a evitar la dissort cal tirar l’ou al foc. L’ou és símbol de fecunditat; la manca de rovell el fa inservible per a la covada; per ell les divinitats pairals manifesten enuig, expressat pel desig de voler trencar la continuïtat de la família, i cal un sacrifici oferint el símbol al geni bategant de la flama. Hom té de mal averany trencar un mirall o guardar-ne un de trencat. També es creu molt dolent tenir un mirall encarat al llit. Trobar una cadira girada en llevar-se és molt malt averany. Fer voltar una cadira porta raons i baralles a la casa. Canviar sovint els mobles de lloc o deixar la vaixella sense rentar porta sort.”