Divinitat de la llar
Divinitat de la llar és un llibre de Joan Amades inclòs en la col·lecció Biblioteca de Tradicions Populars que va escriure el folklorista l’any 1935 i que, dècades després, el 2003, l’Associació Cultural Joan Amades reeditaria conjuntament amb edicions El Mèdol com a obra facsímil i amb un text introductori d’Ester Romero on hi ha el paràgraf que explica: “… El llibre d’Amades ens posa en contacte, no únicament amb elements sagrats sinó, sobretot, amb un món de màgia i ben sovint de superstició. Perquè quan les persones creuen poder disposar, orientar i dirigir aquesta realitat transcendent ens trobem amb divinitats manipulades, i per tant, devaluades. És ben propi dels humans, i el llibre de l’Amades n’és un catàleg excel·lent, voler manipular allò sagrat com si fos una cosa que depèn de la nostra voluntat.”
![](https://s3.eu-west-1.amazonaws.com/festafesta.net/wp-content/uploads/2023/04/103-divinitat-de-la-llar-300x200.jpg)
En relació aquesta intenció el folklorista dedica un apartat als averanys on recopila situacions singulars com ara: “Parar-se un rellotge de paret és averany d’una defunció a la casa, la qual es pot evitar posant un pa en un lloc ben alt, com més millor. Apagar-se la llum sense causa justificada és de mal averany. També ho és tenir tres llums encesos; en adonar-se’n cal apagar-ne un o encendre’n un altre. Trobar cabells per casa, i pitjor per terra, si hom no sap de qui són, és mal averany: podrien ésser embruixats i cal destruir-los. Cal cremar-los precisament amb paper no escrit, car, si al paper hi havia lletres, el contingut d’aquestes es giraria en contra el qui crema els cabells. La caiguda d’un quadre o altre objecte penjat a la paret revela la pèrdua d’un animal estimat o útil. Per a conjurar la dissort cal enterrar una pedra fora de la casa però prop d’aquesta: enclou un sacrifici a la divinitat, la qual hom invoca perquè deturi l’estrall. Trobar un ou sense rovell és de molt mal averany; per a evitar la dissort cal tirar l’ou al foc. L’ou és símbol de fecunditat; la manca de rovell el fa inservible per a la covada; per ell les divinitats pairals manifesten enuig, expressat pel desig de voler trencar la continuïtat de la família, i cal un sacrifici oferint el símbol al geni bategant de la flama. Hom té de mal averany trencar un mirall o guardar-ne un de trencat. També es creu molt dolent tenir un mirall encarat al llit. Trobar una cadira girada en llevar-se és molt malt averany. Fer voltar una cadira porta raons i baralles a la casa. Canviar sovint els mobles de lloc o deixar la vaixella sense rentar porta sort.”