Donació de la família de Griselda Karsunke

La ceramista Griselda Karsunke i Llovet (Barcelona, 1946 – 2020) ha estat, conjuntament amb l’advocat Pep Cruanyes, l’editor Joan López i el tècnic de cultura Joan Grau, membre fundadora de l’Associació Cultural Joan Amades el 1995. La participació que va tenir en la creació de l’entitat es remunta però a l’any 1990, en ocasió, per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, de l’organització del centenari del naixement de l’Amades on va conèixer la Consol Mallofré cunyada i secretària personal del folklorista.

Arran de l’amistat sorgida entre ambdues, la Griselda va contribuir a fer viable la voluntat de la Consol, hereva de l’obra d´Amades, que no era altra que continuar divulgant els reculls inèdits que fins llavors encara hi havia de l’escriptor, mort a Barcelona el 1959. D’aquí que, en fer-ho possible, gràcies a la creació de l’Associació Cultural Joan Amades, en agraïment, va obsequiar-la amb una sèrie d’objectes que conservarà com a tresor. La relació de materials vinculats a la cultura popular és la següent:

• Barret de cop
• Ventall de fil
• 2 espardenyes
• 3 puntes de boix
• 2 picadors (adult i infantil de la Consol Mallofré)
• 1 carrau infantil
• Sobre amb dedicatòria de Nadal i nadala original de Manuel Bas
• Sobre amb anotacions sobre gegants
• Sobre amb partitures de balls de gegants
• Sobre amb fotografies de gegants antics
• Sobre amb esqueles (Amades i Consol Mallofré)
• Correspondència de Joan Amades rebuda sobre gegants any 1953
• Catàleg exposició d’Imatgeria Popular, 1927
• Separata La Patum de Berga. Junta de Museus, 1932
• Els rellotges de sol, 1938
• Recordatori del 1835

Mesos després del decés de l’artista, en Josep M. Gol, marit de la Griselda i, amb el recolzament del seus fills: Oriol, Anna i Arnau, han fet donació d’aquests objectes a la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya perquè siguin incorporats en el fons Joan Amades on, en endavant, es conservaran com a unitat d’arxiu amb el nom: Llegat Griselda Karsunke.

A tall descriptiu, cal exposar de forma testimonial que entre els efectes tradicionals, les dues picadores que l’integren, havien estat propietat de la Consol Mallofré en la seva infància a Sant Quintí de Mediona d’on era filla i que utilitzava per anar a rentar la roba en el safareig del Sol de la Vila.

Explicat això, en homenatge a la Griselda, compartirem una  cançó d’arrel tradicional extreta del Costumari de l’Amades (Vol. I pàg. 663), recollida pel mestre Tomàs, que les àvies cantaven fent bugada i que, probablement, la Consol també havia escoltat amb les picadores a la mà: Caterina de Lió.

CATERINA DE LIÓ

Caterina va al riu
a rentar la bugada.
En passen tres galants,
tots tres l’han saludada.
A on?
Sota el pont de Lió.

Ja en diu el més petit:
– Oi quina galant dama!
Respon el mitjanet:
– Qui la tingués en cambra.
Contesta el més grandet:
– Calleu, calleu, xerraires.

La seva sogra, que ho sent,
al seu fill ho explicava;
ja ho explicava al seu fill,
que allí vora llaurava.

Ja n’agafa un bastó,
un bastó i l’agullada;
tantes n’hi ha pegat
que per morta l’ha deixada.