Dones editores
Si bé les llibreries, al llarg dels segles xviii i xix, eren negocis fundats per homes, els quals també n’eren els propietaris, les dones tenien un paper important en la cadena de feines d’impressió, enquadernació i despatx de venda. Aquesta dedicació femenina, poc reconeguda, va fer possible la pervivència de molts establiments durant dècades. Només les pubilles o les vídues podien ser titulars d’impremtes i llibreries, ja fos com a propietàries o usufructuàries. Però en alguns casos, davant la falta d’experiència en la gestió del negoci, havien d’optar per contraure matrimoni amb oficials impressors. Per aquest tema recomano el magnífic estudi de la historiadora Àngels Solà titulat Impressores i llibreteres a la Barcelona dels segles xviii i xix, on es posa en valor aquesta dedicació de la dona fins ara molt desconeguda.
Les traves normatives impedien i limitaven a les dones en el seu desenvolupament en tots els àmbits d’actuació: vida, educació, formació i professió. Tot i així, trobem algun cas excepcional, com el de l’editora Eulàlia Ferrer i Montserrat. Casada amb Antonio Brusi i Mirabent, editor del Diari de Barcelona, va enviudar el 1821, moment en què es va convertir en propietària i directora de la impremta més gran de Barcelona. Llavors tenia 41 anys i era mare de cinc fills menors d’edat. Dona de forta personalitat, amb talent i molt emprenedora, va ser audaç per renovar i ampliar els privilegis que el seu marit havia aconseguit pel Diario de Barcelona i també per mantenir el monopoli de la litografia, una nova tècnica que Brusi havia adquirit al seu inventor inicialment per un període de 10 anys. Eulàlia Ferrer va saber fer molts negocis i inversions patrimonials i dirigí l’empresa amb èxit entre 1821 i 1838, moment en què assumí la direcció el seu filll Antoni Brusi i Ferrer. Sobre la figura de Ferrer us recomano la tesi doctoral que Marta Ortega Balanza va fer el 2018.
També trobem una presència destacada de dones, en aquest cas com a escriptores, en el Calendari Català de l’any 1876. A més dels continguts propis del calendari, es publiquen petits relats, sainets, poemes i acudits de molt reconeguts escriptors i poetes catalans, mallorquins i valencians així com de “los mestres en gai saber”. Però a la mateixa portada del calendari s’anuncia de manera destacada: “escrit per las senyoras Agnés Armengol de Badia, Maria de Bell-lloch, Victòria Penya de Amer i Agna de Valldaura”.
Tornant a les dones editores, en els 150 anys d’història del Calendari de l’Ermità cal fer notar el paper de dues dones, membres de la família Morera, que van assumir la seva edició durant quasi 60 anys. La primera va ser Teresa Morera i Traval, qui assumí l’edició el 1943, a la mort del seu germà Joan Baptista. Teresa era soltera i havia estudiat la carrera de violí, exercint com a professora al Conservatori S.A.R. Infanta Isabel (abans Conservatori particular de música per a senyoretes), situat al carrer Salmerón (actualment Gran de Gràcia). Com a violinista, va participar en diferents concerts però la seva carrera, que podria haver estat brillant com a concertista, va quedar limitada per la moral del seu pare, qui no trobava adequat que una senyoreta s’exposés en públic.
A la seva mort, el 1979, la seva neboda Roser Tomàs, prengué el relleu familiar de l’edició del calendari fins que morí, l’any 2002.
Les dues editores eren àvides lectores i hereves d’una extensa biblioteca familiar. Havien rebut la instrucció suficient per confegir els continguts bàsics del calendari i per interpretar les dades astronòmiques aportades anualment per l’almanac nàutic del Observatorio de la Real Armada de Cadis. També s’encarregaven de la composició de les festes i celebracions religioses i de la petita selecció de textos literaris que presentava el calendari per fer la lectura més entretinguda.
Per les dues editores, la publicació del Calendario del Ermitaño de los Pirineos no va suscitar cap altra activitat editorial i va ser una tasca afegida a les seves ocupacions habituals. Però això no resta mèrit al fet d’haver sabut mantenir viva una publicació en uns anys d’incertesa i grans canvis socials.
