Dos poemes del Rector
Dos poemes del Rector de Vallfogona explicats i recitats per Maria Isabel Pijoan a La Violeta de Gràcia

-1-
A UNA MONJA GRAVADA DE VEROLA
Bon viatge us dó Déu, mossa corcada,
bresca sens mel, trepada celosia,
formatge ullat, cruel fisonomia,
ab més puntes i grops que té l’arada.
D’alguna fossa us han desenterrada
per no sofrir los morts tal companyia,
quan eixa mala cara se us podria
i estava ja de cucs mig rosegada.
Però, si sou de vermes escapada,
perquè siau menjar de les cucales,
que de mal en pitjor la sort vos porta,
mantinga-us Déu la negra burullada,
i adéu-siau, que em par que em naixen ales
i em torno corb després que pic carn morta.
-2-
A UNA DAMA QUE, PATINT UNA GRAN SET, LI DONÀ SON GALAN UN GERRO D’AIGUA
De la caritat vinguí
a conseguir la finor,
puix que he apagat lo ardor
a la que me’l causa a mi.
Quan ab son preciós robí
l’aigua ditxosa tocà
ab vislumbres la il.lustrà
de resplendor carmesina
fent ab sa boca divina
lo miracle del Canà.