Dues cançons de ronda
“Qué regalo te daré?” – (Horta St. Joan)
“Está la ronda parada” – (Vilamur)
El fet de rondar ha estat molt popular en bona part de Catalunya, especialment a les terres de Ponent i meridionals. Era una activitat pròpia dels fadrins; les noies, al mateix temps, no perdien ocasió de cantar mentre treballaven al camp i també a casa, fent rèpliques a les cançons que els havien adreçat a les rondes. El temps més propici per a sortir a rondar era el comprès entre la tardor i la primavera, és a dir, el temps hivernal, i els dissabtes a la nit després de sopar fins gairebé la matinada.
A les terres meridionals, la ronda començava normalment amb una reunió a algun celler particular on els joves compartien menjar i beure. A les terres de Ponent, especialment a les pallareses i ribagorçanes, hi havia una institució que funcionava sobretot per la festa major: “las cambra”, era, com diu Violant i Simorra, un espai cobert que s’omplia de menjar i de beguda per a convidar-hi tothom qui volgués, especialment els de fora de la població; per a omplir la cambra, dies abans els joves feien rondes a fi d’aconseguir la col·laboració i aportació de tots, i, durant la festa, la ronda començava i acabava a “la cambra”.
La ronda recorria els carrers de la població i s’aturava a cantar a les cantonades o sota la finestra de les noies casadores o que estaven promeses amb algú dels qui anaven a la colla. En principi les rondes eren exclusivament de galanteig, després, però, es desdoblaren vers una temàtica al·lusiva als defectes de la vida de la població. Escoltem tot seguit la cançó que Manuel Sebastian va adreçar a la seva nòvia quan eren promesos. Va ser recollida directament d’ell a Horta de Sant Joan per Josep Crivillé i Ramon Vilar l’any 1988.
——————————————-
L’estructura formal de les cançons de ronda solia consistir en cançons de quatre o cinc versos heptasil·làbics (corrandes o coples) aptes per a ser cantades amb una melodia de tonalitat major, sovint basada en la forma completa o fragmentària de la jota, emprant alguns dels seus dissenys melòdics característics i un melisma més o menys desenvolupat sobre la darrera síl·laba de cada vers. Així, doncs, escoltem tot seguit una altra cançó de ronda recollida a Vilamur (Pallars Sobirà) per l’Associació de Recerca Etnomusicològica l’any 1986.
——————————————-
