El Ball de cascavells
de la Catalunya central

El ball de cascavells és una peça perfectament encaixada en un ritual festiu més ampli. Habitualment se’l troba formant part de les Caramelles de Pasqua recorrent les cases de pagès del terme municipal o dins el nucli urbà, amb el cant dels caramellaires, amb les galejades dels trabucaires que precedeixen la colla, amb les banderes i els estendards, amb les cavalleries ben guarnides i amb les cistelles i les ballestes.

A la Catalunya central, especialment en una àmplia zona compresa per les comarques del Bages, el Solsonès, el Berguedà, la Segarra, la Noguera i el Vallès Occidental, s’ha anat estructurant al llarg dels anys un ball de cascavells amb característiques pròpies que el diferencien d’altres balls amb el mateix nom. En l’actualitat és un ball que consta de diferents parts i en el qual té un protagonisme important el so dels cascavells penjant dels camalls que es fan picar amb força especialment a la primera de les parts

El Ball de cascavells de la Catalunya central té dues melodies, diferents l’una de l’altra, les quals són executades per grups de balladors també diferents dins la pròpia geografia comarcal. En general, és un ball que oscil.la entre dos i cinc temes tot i que el nombre estàndard és de quatre que, segons la nomenclatura que a vegades a apareix en els documents, se’ls anomena popularment com a passeig, punteig, corranda o “Quan el pare no té pa” i rotllana o sardana. En alguns casos hi ha una part que s’anomena estrella, nom que correspon a una figura coreogràfica.

Escoltem la melodia núm.1, la que trobem especialment a Cardona, Castellfollit del Boix, l’Ametlla de Merola, Castelladral, Castellgalí, Cornet, Fals, Sant Mateu de Bages, Sant Salvador de Guardiola, Súria, etc.

I escoltem tot seguit la segona melodia pròpia d’Ardèvol i Torà (al Solsonès), Puigreig, Gironella i Casserres (al Berguedà); o bé Terrassa (Vallès occidental) entre altres poblacions.