El barber i el bosquerol

(conte àrab)

Hi havia a la ciutat del Caire un barber una mica murri que, un dia, veient passar per davant la seva botiga un bosquerol amb un ase carregat de fusta, li va proposar un tracte:

• Per cinc monedes et compro tota la fusta que duus damunt del ruc.

El llenyataire va creure que era un bon negoci i van convenir el tracte. Aleshores va descarregar tota la fusta, la va entrar a la botiga i va demanar els diners convinguts. Però el barber li va dir que abans li havia de donar el bast, que també era de fusta i, per tant, entrava en el preu. El bosquerol va protestar indignat, dient que mai no s’havia vist que en la compra d’una càrrega de fusta hi entrés també el bast.

• No hi fa res, que no s’hagi vist mai – va dir el barber -. El fet és que hem fet tracte i paraula és paraula. Si no em dónes el bast, em quedo la fusta i no et dono els diners.

El bosquerol no va tenir més remei que accedir-hi però tot seguit se’n va anar a explicar el cas al jutge de la ciutat. Aquest el va escoltar i li va dir que no podia donar-li la raó: un tracte és un tracte i s’ha de respectar. Però va suggerir al barber el que podia fer en aquell cas.

L’endemà, el llenyataire va entrar a la botiga del barber i li va demanar quant li faria pagar d’afaitar-lo a ell i el seu company i el barber li va dir que tres monedes per tots dos. Van convenir el tracte, el bosquerol es va asseure i el barber el va afaitar. I quan va haver acabat el bosquerol va dir:

• Un moment, que ara vinc amb el meu company.

I tot seguit es va tornar a presentar amb l’ase i va dir al barber que aquell era el seu company i que l’afaités tal com havien pactat i convingut. El barber, naturalment, va protestar indignat, dient que no s’havia vist mai que s’hagués d’afaitar un ase però el bosquerol va replicar que havien fet un tracte, que l’ase era el seu companyó i que l’havia d’afaitar.

Van fer venir el jutge de la ciutat el qual, és clar, va donar la raó al bosquerol. I el barber, enmig de la gatzara i de les rialles de tothom, no va tenir més remei que afaitar l’ase del bosquerol, cosa que li va portar més de tres hores de feina.

 

Text: Albert Jané
Il·lustració: Teresa Duran
Locució: Mònica Estruch

Rondalla publicada a la revista Cavall Fort núm. 412 (1979) i en el recull Rondalles d’arreu del món. Edicions del Mall (1980)