El bastó de tintillàina
Confesso que, per la meva condició de ciutadà “urbanitas” o sigui, habitant d’una ciutat, sense més qualificatius, hi ha paraules o expressions que d’entrada puc desconèixer o no comprendre per que formen part d’un entorn o d’unes tasques més lligades a la vida rural que a la urbana. A ciutat, és més important i necessari conèixer els codis de conducta pel que fa al trànsit de vehicles o persones, al transport públic, al coneixement de la senyalització urbana i els noms i situació dels carrers, que no pas reconèixer determinats arbres, el calendari de sembrar i recollir o el remei per a algunes malalties del bestiar.
![Bastó de tintillàina](https://s3-eu-west-1.amazonaws.com/festafesta.net/wp-content/uploads/2014/07/Bastó-de-tintillàina-REDUÏDA-e1405623026163.jpg)
Malgrat això, tinc la sospita que en els entorns rurals de casa nostra avui en dia en aquests aspectes, “no tot són flors i violes”. Els coneixements que antany transmetien els padrins a fills, nets i besnets en les llargues nits a la vora del foc o al voltant de l’olla, actualment estàn un xic o un molt aigualits. La modernització de feines i maquinàries agrícoles, també les noves formes de comunicació i el canvi d’hàbits que això ha suposat, probablement deixa molt poc marge als padrins i a les seves històries contades, als seus experts consells.
Així doncs, ens trobem amb casos com el de l’objecte d’avui que, per començar, a mí em semblaven una cosa diferent del que en realitat és. Tot i ser un objecte bastant comú i conegut, m’ha donat un xic de feina aclarir del tot el nom. Es tracta d’un bastó que Ramón Violant recull com a bastó de tintillàina.
Ahaaa…, la tintillàina! I què és el o la tintillàina? Quina dansa, quin afer, quina cosa, què es pot esperar de la tintillàina, què…? Confeso de nou la meva ignorància inicial pel que fa a assumptes relacionats amb la tintillàina ja que… l’altrament anomenat tortellatge és un arbust de la família de les anacardiàcies, de branques grisenques rectes i molt flexibles, fulles ovades i denticulades, flors blanques oloroses i en umbel·les espesses; es troben a les zones temperades del món.
Les branques d’aquest arbust són molt apreciades per a fer-ne bastons, vet aquí! La forma tintillàina o tintilaina en aranès, es refereix al ‘sumac’. Aquesta paraula té el seu origen en els textes de la medicina tradicional de l’edat mitjana, és una planta usada en tintoreria i un condiment molt apreciat al Magrib i a l’Orient pròxim. Ha estat emprat en medicina popular per aturar tota mena de fluxos, com diarrees o hemorràgies; en forma de gàrgares es considerava remei contra l’escorbut, però no és planta recomanable ja que pot produir intoxicacions de vegades greus, en ús intern.
![Branca de tintillàina](https://s3-eu-west-1.amazonaws.com/festafesta.net/wp-content/uploads/2014/07/Branca-de-tintillàina-REDUÏDA-e1405623209845.jpg)
Doncs ja ho heu sentit. M’havia fet il·lusions per explicar-vos jo que sé quina historia d’un bastó per fer, per celebrar, per anar a no sé a on, per dansar jo que sè quina dansa i, finalment, el bastó de tintillàina és… un bastó, només un bastó fet amb la tintillàina també dit quinquillàina o sumac, un arbust que té unes branques prou rectes i flexibles per ser treballades i doblegades sense massa problemes. Així ho recull el nostre etnòleg de referència Ramón Violant en els seus quaderns de camp: Bastó de tintillàina, recol·lectat a Sarroca de Bellera l’any 1941.I a més, li van regalar.
No sempre hi ha una història ben definida darrera dels objectes. No sempre és fàcil cercar i contrastar dades. Però és cert que sempre es pot esbrinar alguna cosa més de les que sabem, que ens durà a conèixer més dades sobre el que volem explicar, que ens conduirà a noves fonts d’informació, que ens aclarirà algún tema que encara no coneixem prou, que… I això podria ser inacabable.
Perquè l’objectiu final pel Museu Etnològic de Barcelona és mostrar l’objecte que calgui, com el bastó de tintillàina, amb la informació més complerta, clara i entenedora que haguem aconseguit cercar. I fugir del recurs fácil de posar un rètol al costat del bastó que digui: Bastó. Oi que no cal?