El bon caçador – Xavier Baró
Xavier Baró per mi durant molt de temps va ser un músic de PRIMAVERA NEGRA, un grup lleidatà de rock que cantava en castellà però que també tenia algun tema en català. I això passava en un moment en que qualsevol aportació professional i qualificada al rock català era molt benvinguda.
Es va acabar PRIMAVERA NEGRA el 1992 i al cap de 6 anys, el 1998, va arribar una agradable sorpresa discogràfica en Xavier Baró. En solitari i en un registre folk-rock cantava el Romanço d’en Vinaixa, d’en Jaume Arnella, una petita joia. Hi ha hagut més produccions discogràfiques i ara aquest cantant que diu que té com a referents Lou Reed i Jaume Arnella, encara que a mi em sona més a Bob Dylan ens ha obsequiat amb La màgica olivera un CD on diu que mostra el costat fosc i invocatiu de la cançó tradicional catalana.
Un disc enregistrat al seu estudi amb pocs mitjans però molts amics i molta imaginació. Lluny dels circuits del folk habitual en Xavier Baró re interpreta amb el seu peculiar estil El bon caçador només amb la seva guitarra i un flabiol.
Val la pena escoltar i gaudir de l’art d’un home que obre camins nous i rutes amb futur al folk català.
