El caganer
El caganer és una de les figures més característiques i populars del nostre pessebre. És el contrapunt pragmàtic a tota la representació del misteri del Nadal i la seva mística.
Malgrat que a casa nostra és l’indret on aquesta figura ha fet fortuna no és exclusiva del pessebre català. Podem trobar caganers a Murcia, Portugal, Napols etc. on son coneguts com “Cagones”, “Cagoes”, i “cacone” o “Pastore che caca”.
l’iconografia tradicional presenta el caganer, com un home cofat amb barretina, ajupit amb les natges en l’aire, fumant amb pipa o un cigar i que a voltes llegeix el diari, tots podem suposar quin serà el destí final del paper de diari. A vegades aquesta figura va acompanyada d’un porquet que ensuma per darrera tot encuriosit.
Des de fa uns quants anys, alguns figuraires recreen en el caganer personatges d’actualitat. Entre ells podem trobar jugadors de futbol, polítics, el papa, actors i cantants. La novetat de l’any s’espera amb candeletes, amb força ressò mediatic.
Tot sembla indicar que aquest personatge va introduir-se en el pessebre a finals del segle XVII o principis del segle XVIII. Però el Caganer no era una imatge de nova creació que apareixia de nou en nou, les antigues rajoles dels oficis ja l’havien representat, desconec amb quina intenció però es que en el camp de les feines sempre n’hi han de caganers.
Els caganers s’han convertit en objecte de col·leccionisme. Cap altre figura del pessebre ha despertat tant interès fins i tot te una associació, els amics del caganer, que tenen cura de la recerca i la divulgació d’aquesta figura entranyable, organitzant exposicions, publicacions etc.
El que encara genera controvèrsia és l’interpretació d’aquest personatge dins el pessebre. L’interrogant continua sense resposta. L’any 1999 La Residència d’Investigadors i Els Amics del Caganer van fer una interessant exposició de la que en va quedar un auster però excel·lent catàleg on hi ha un recull d’opinions i interpretacions de diferents autors, totes interessants, i de les que n’he fet una tria.
Així l’ historiador del teatre Xavier Fàbregues diu que: El caganer simbolitzaria una indiferència còsmica que contrasta amb la motivació espiritual despertada pel misteri més gran de la humanitat, el naixement del redemptor.
Joan de Déu Domenech hi veu el reflex de la nostra manera de ser tot dient: El caganer s’identifica amb el caràcter català, ja que malgrat els transcendentals esdeveniments que ocorren en aquells moments, el personatge no perd el temps i ha d’estalviar en adobs.
Jaume Boix és directe i concís, diu: El caganer és la figura més popular del pessebre.
L’antropòleg Manuel Delgado fa una reflexió interessant: El caganer fa en el model microsocial del pessebre domèstic el mateix que moltissims catalans: retre culte a les coses santes, alhora que despenen gran part del seu temps cagant-s’hi.
Però de totes les opinions jo em quedo amb la de Mossèn Josep Maria Ballarín, que clar i català ens diu: El caganer som tots.
———————————
