El cant dels ocells
Hi ha cançons, composicions, creacions etc, que sense saber com esdevenen quelcom que ultrapassa i de bon tros allò que els seus creadors havien pretès o imaginat. Un cas és l’Estaca que Lluís Llach va escriure el 1968 i que s’ha popularitzat tant que fins i tot hi ha qui desconeix la seva procedència i autoria etc. L’estaca s’ha traduït a diversos idiomes, se n’han enregistrat infinitat de versions i ha esdevingut un cant a la llibertat. El sindicat polonès Solidarnosk,i l’equip de rugbi USAP el tenen com a himne com també va ser adoptat com a tal en la Revolució de Tunísia el 2011.
Un fet similar passa amb el Cant dels Ocells que amb el temps ha passat de ser una cançó popular de Nadal, a ser molt probablement la cançó catalana més universal. Diversos factors hi han contribuït de forma decisiva però n’hi ha dos que són més que rellevants. El primer és la interpretació a la seu de les Nacions Unides va fer Pau Casals el 24 d’Octubre de 1971 en l’acte oficial amb motiu de l’estrena de l’himne d’aquesta organització internacional i que el Mestre del Vendrell va compondre per encàrrec, és el dia del famós “I’m a Catalan”. El segon motiu és la versió que Joan Baez va enregistrar el 1966 en el seu treball Noël.
Del cant dels Ocells en sabem ben poca cosa. No sabem autor, per això diem que és anònim, no sabem data, no sabem en quin lloc del país va néixer… no sabem res vaja!! Sí que sabem, però, que té unes semblances amb una cançó jueva que du per nom “La mare Jueva” un fenomen que passa també amb la melodia dels Segadors i la cançó a tall de pregària “No hi ha ningú com el nostre Déu”, també jueva.
Joan Amades a Folklore de Catalunya explica que és una de les cançons de Nadal més conegudes i que es canta amb diverses melodies. La versió que el folklorista recull en el seu treball (i que és la més coneguda) diu que el seu ritme s’adapta a l’acció de bressolar. Amades recollí aquesta cançó de Teresa Gelats, la seva mare, que molt probablement l’havia bressolat més d’un cop tot cantant-la. Una altra informació interessant que ens aporta és que aquesta cançó havia estat estampada per imatgers de Vic en fulls volanders amb el títol: “ Naxement del Fill de Déu celebrat i cantat per los ausells”.
El cas és que amb la mateixa melodia trobem altres lletres que res tenen a veure amb la bucòlica nadala com per exemple “La cançó dels contrabandistes”, una cançó per fer camí molt estesa a les comarques gironines, que explica un itinerari per diversos indrets portant tabac de contraban i que acaba com el Pare nostre, malament.
Un altre episodi molt interessant del cant dels Ocells és la versió que va ser impresa l’any 1705 com a pamflet amb el nom de “Cant dels Aucells quan arrivaren los vaxells davant de Barcelona y del desembarco de Carles III (que Déu guarde)”. Aquest full va distribuir-se a Barcelona per tal de ser cantat a l’arribada de l’arxiduc Carles a la ciutat a finals del mes d’agost d’aquell any. El full és una lloança al nou rei, i titlla de bord i ponçonya el Borbó, Felip V.
Finalment, la popularitat d’aquesta cançó, sobretot la cadència i dolçor de la melodia, l’ha portat a tenir mil i un usos. Ja hem vist que d’entrada és una nadala, però també una cançó de bressol, una peça fúnebre i de record, reivindicativa ja al segle XVIII i també al XXI per reivindicar la llibertat de presos polítics i exiliats. I també té versions còmiques com per exemple aquests versos que acaben la nadala….
Los pagos indians / despleguen tafetans / pintats de mil maneres;
i a l’eixir del Born / los fiquen dins del forn / en unes greixoneres.
Les gallines i galls / també tenen treballs / i els tremolen les crestes.
Los ànecs i capons, / becades i tudons / temen aquestes festes.
La perdiu en un plat / llança suavitat / amb la taronja i pebre,
que tot ha d’ajudar / a més solemnitzar / lo Minyó del pessebre.
