El cavall i les ostres
(conte anglès)
Un capvespre d’hivern, amb un fred que pelava, un viatger va arribar a l’hostal d’un poble de la costa. Va deixar el cavall a l’estable i va entrar a la sala de l’hostal, que era plena de gom a gom. S’hauria volgut acostar a la llar de foc per escalfar-se però tots els llocs eren ocupats. Aleshores, aixecant la veu, perquè el sentís tothom, va dir:
- Hostaler! Feu que duguin tot seguit una dotzena d’ostres al meu cavall!
- El vostre cavall s’alimenta d’ostres? – va preguntar l’hostaler tot estranyat.
- Ja ho veureu: feu-ho tal com us dic – va insistir el viatger.
L’hostaler se’n va anar a complir l’encàrrec i la majoria dels qui eren a la sala, que havien escoltat la conversa, el van seguir plens de curiositat, per veure si era de debò que un cavall es menjava les ostres, cosa que va aprofitar el viatger per a instal·lar-se còmodament al millor lloc al costat del foc. Al cap de poc va tornar a entrar l’hostaler i li va dir:
- El vostre cavall no se les vol menjar, les ostres!
- Ah, no? Doncs porteu, que ja me les menjaré jo! – va dir rient el viatger, sense abandonar el bon lloc a la vora de la llar.
Text: Albert Jané
Il·lustració: Teresa Duran
Locució: Marc Sagristà
