El conformador
Fa anys que estic capficat amb el fet que hi ha paraules en la nostra llengua que ens porten a confusió o engany perquè d’entrada ens semblen alguna cosa que en realitat no és. Si us haig de ser sincer, per aquesta secció dels Secrets de l’Etnològic procuro buscar objectes els quals tinguin un nom que provoqui aquest fet. Com que a les col·leccions del museu hi ha una considerable quantitat d’objectes, això no costa gaire.
I és el cas d’avui que, per començar, probablement no sabeu a què em refereixo. I us haureu de “conformar”, he, he! a que us expliqui què és un conformador.
D’entrada, i sense que ningú s’escandalitzi, haurem de parlar de les cases de barrets, de les que a Barcelona des de ben antic hi havia un considerable assortit. Només heu de passejar una mica pel barri de La Ribera, al carrer de Mirallers per exemple i us trobareu unes carasses a algunes façanes, indicadores d’on hi havia un d’aquests llocs. Però posteriorment tot va ser més discret. Segons diu la llegenda, de les primeres botigues que van obrir a la plaça Reial de Barcelona va ser un bordell camuflat sota l’aparença d’una botiga de barrets on tots els barrets tenien el mateix preu. A aquestes cases de barrets, si el client pagava una quantitat major, volia dir que podia pujar a l’entresol perquè li tornessin «el canvi» i se’ls feia passar a la rebotiga. En canvi, si pagaven el preu just volia dir que no sabien res i marxaven únicament amb el barret. Vet aquí la llegenda… o no… I aleshores no hi havia conformadors!
Com a ofici, el de sombrerer o barreter és tan antic com la mateixa existencia dels barrets. L’any 1545 es va fundar l’aleshores anomenat Gremi de Capellers de Barcelona. L’any 1658 el gremi es diu dels barreters, com consta en el nomenament del síndic dels barreters de la ciutat. El nom de Sombrerers va adoptar-se cap a final del segle XVII i tenia la seu al carrer dels Sombrerers, just al costat de la Basílica de Santa Maria de Mar. Tenen com Patrona a Santa Catalina d’Alexandria que se celebra el 25 de novembre. El dit Gremi, va formar part de la Coronela de Barcelona durant el setge de 11 de setembre de 1714, a la sisena companyia del Batalló Inmaculada Concepció tenint com a missió vigilar i defensar la Plaça de l’Àngel.
Doncs el conformador és un artefacte utilitzat pels sombrerers, d’origen francès, inventat i patentat per la marca Allie-Maillard de París l’any 1852. També n’havien fabricat amb la marca Allie-Aine. No se sap si ells mateixos el fabricaven però si se sap que els models originals eren de fusta d’ivori amb aplicacions d’argent, posteriorment substituït per llautó. Comptava amb 46 o 60 plaques per a definir principalment el contorn, la forma del cap de cada persona que encarregava un barret. La mida, el perímetre, tant se valia perquè dos caps podien tindre la mateixa mida però diferent forma. I aquí entrava a treballar el conformador, que necessitava d’una altra eina per poder acabar la feina. Es deia i es diu “hormilló” que reproduia a escala natural l’esquema que generava el conformador.
A les cases de barrets de Barcelona, vull dir de barretaires, barreters, boneters, sombrerers, o capellers, que inicialment es podia dir de moltes maneres, des del segle XIX ben segur que hi havia conformadors a la rebotiga on sovint hi tenien el taller. Perquè estem parlant de l’ofici de sombrerer i de les seves eines, una d’elles el nostre conformador que possiblement, d’entre les eines que utilitzen encara avui els sombrerers en versió moderna, és l’artefacte més curiós i sorprenent.
Clar que, com a sorprenent, us diré que Joan Amades recull en un dels seus llibres publicats, ‘Refranyer català comentat’, un comentari sobre el sentit de la frase feta ‘Tants caps, tants barrets’. Diu que durant la guerra napoleònica, la nostra pagesia féu el que pogué per eliminar, aïlladament i sense donar batalla, tants soldats francesos com li fou possible. S’establí el costum com a trofeu de guardar els cascs o barrets dels soldats que cada u matava, i hom calculava el nombre d’enemics morts pels barrets reunits.
I el nostre conformador, fou adquirit juntament amb una trentena més d’eines i artefactes diveros de l’ofici de sombrerer que pertanyien a la Sombrereria MAGRIÑÁ ubicada a l’avinguda del Portal de l’Àngel número 1, just davant de la Font de Santa Anna. El juny de l’any 1961 van entrar a formar part de les col·leccions del museu, mitjançant la forma de donació.
I per acomiadar-me una dita dels barrets, ara que ve el bon temps: Al sol sense barret, ni quan fa calor ni quan fa fred.
