El convent de la punxa
Grup CAFETERA EXPRÉS

La cançó que sentireu és interpretada pel grup Cafetera Exprés.

Va ser enregistrada al disc “… i res més”

Un dels membres principals ens diu:

La Cafetera es va crear l’any 1992 i es va tancar l’any 2002. Estava formada íntegrament per músics del Camp de Tarragona i va néixer per ser una formació de ball tradicional; al cap de poc temps de funcionament ja fèiem més temes cantats que instrumentals però tots ballables: (masurques, scotich, vals, polques, tarantel·les, etc). Això enllaçava amb el nostre tarannà que era d’humor amb tocs marranets i escatològics. La majoria de les cançons eren pròpies,  però no era el cas del “Convent de la Punxa”. Aquesta cançó jo la sabia de quan anava a l’escola; la cantàvem per fer emprenyar els capellans, anys desprès la vaig recuperar i la vam gravar en el primer dels dos CDs de la Cafetera.

Personalment  sempre m’ha interessat el cançoner popular, de fet encara ara, dins la formació en què estic ens dediquem a cantar cançons recollides per Joan Amades amb especial preferència per les marranetes com ara: el terrisser ,el frare caputxí, el rector de Collbató, etc. però a diferència d’aquestes, que estan totes recollides al cançoner de l’Amades, el convent de la Punxa no figura enlloc o, com a mínim, jo no he estat capaç de trobar-la recollida en cap llibre , la qual cosa em porta a pensar que es tracta d’una cançó molt localitzada al Camp de Tarragona.

Quan la vaig recuperar vaig haver de telefonar als meus companys d’escola perquè m’ajudessin a recordar les estrofes que jo no sabia.

I en el seu moment van dir: Popular a Les Garrigues

Riureu una mica, avui.

“Carajillum gaudeamus
sed melior non habemus. Amén”

Allà al convent de la Punxa,
segons es comenta i es diu,
hi ha unes pobres mongetes
que han de fer molt l’ull viu:
per miqueta que es descuiden,
en resar alguna oració,
les fan gemegar una estona
punxant-les amb un punxó.

Les monges de Santa Clara
tenen figueres a l’hort:
són unes figues molt dolces,
més dolces que cap xarop,
i quan s’atansen a vendre-les
van dient per tot arreu:
“figues com les de les monges
en cap lloc les trobareu”.

Un vicari jove i guapo,
quan arriba el juliol,
de les figues de les monges
se’n menja tantes com vol:
ell se’n menja les més fresques
i com que per tot n’hi ha,
les més velles i pansides
se les fot el sagristà.