El destí

El destí

Tota la família s’ha empolainat de cara al ritual de cada dissabte a la tarda. Un cop arreglats, baixen al carrer i els recull el pare que ha hagut de fer memòria per recordar on havia deixat el cotxe.

S’hi encabeixen tots, grans i petits, després de netejar el portaequipatges de considerable capacitat, fins i tot s’emporten el gos i la gàbia amb els dos periquitos.

Els costa sortir de la ciutat, travessen els suburbis que alternen blocs de cases grises amb algun arbre. Es desvien cap a la dreta.

La felicitat els espera a l’hiper.

El jardí de Lil·liput.
Pagès Editors.
Lleida, 1994