El Gran Chantecler

Hauria de començar parlant-vos en francès, però com que no en sé prou, me n’abstinc. No n’hi ha prou amb haver declinat centenars de vegades el verb être (ja que a la meva època escolar era el francès l’idioma que intentàvem aprendre), per ser capaç no tant sols de pronunciar si no també d’entendre el que un francès ens digués en la seva llengua. Malgrat tot, us haig de parlar inicialment de temes francesos.

“Chantecler”, és una comèdia que el poeta i dramaturg francès Edmond Rostand va escriure a principis de segle passat, i es va estrenar la nit del 7 de gener de 1910, en el Théâtre de la Porte Saint-Martin de París.

L’obra, està inspirada en un succés ocorregut a Rostand una tarda al tornar a casa seva i entrar en el corral d’una casa de camperols per beure un got de llet. Mentre el servien, el poeta va examinar el lloc on estava: sobre un munt de palla i de fems havien diverses gallines, un ànec, un gos, un mirle en una gàbia… i tots semblaven sostenir un animat diàleg. De sobte les converses van cessar a l’acostar-se un impertinent i dominant gall.

L’argument de “Chantecler” relata com una faisana, lleugerament ferida per un caçador, cau en el corral on impera el gall Chantecler. La bellesa de la femella conquesta i rendeix la voluntat esquerpa del gall, qui li descobreix el seu amor.

La dita obra va tenir tan i ressò a tota Europa que com un regueró de pólvora van anar apareixent, teatres, cabarets, restaurants, hotels amb el nom de Chantecler, el gall que domina totes les circumstàncies. Però ara no és l’obra de teatre el que ens ocupa, ni el seu protagonista, ni el seu autor, si no un objecte que ens apareix al museu, que no sabíem quin nom donar-li i que, un altre cop Apel·les Mestres, formava part del seu llegat.

Un objecte cilíndric, de fusta, d’uns 5 centímetres de llargada i aproximadament un centímetre i mig de diàmetre, amb un forat al mig travessant tot el cilindre, per on s’introdueix una peça metàl·lica i que té un acabament amb una anella, que serveix probablement per dur-ho penjat. I en aquest objecte, doncs, hi apareix un nom: “El Gran Chantecler”. Just a sota, una mena de subtítol diu: “Canta pajarito, canta“. I encara més, a sota d’aquesta, un altre frase diu: “Imita el canto de los demás pájaros“. Aquesta última llegenda, que vàrem suposar amb una destacable càrrega humorística, ens donava a entendre que d’alguna manera aquell artilugi era capaç d’imitar el cant de tots els ocells possibles menys el de qui ho tenia a les mans, considerant-lo també un “pàjaru“. Existeix també en una altra versió, el mateix artilugi però anomenat GRILLO-REAL. El sots-títol diu: “Imita el canto de los pájaros“. I en lletra més petita: “Con una práctica constante se obtienen cantos melodiosos“. Així doncs ens vàrem posar mans a l’obra. Efectivament, friccionant sense parar, cap al davant i al darrera la peça metàl·lica contra el cilindre de fusta, s’obtenen uns sons perfectament identificables com a ocells que canten.

Vet aquí el que és aquest objecte: un reclam de caça amb el que un “pàjaru” intenta enganyar altres ocells per poder caçar-los. El sorprenent d’aquest artilugi és que tenint per nom el d’un gall, realment no imita el cant del gall. Coses dels “pàjarus“…

Ah! I si en algun instant heu sentit el refilar d’algun ocell, no us penséssiu que és tal, no. És El Gran Chantecler del Museu Etnològic de Barcelona.