El joc de la duana
El joc, els jocs de tota mena i per a qualsevol edat és un tema que permanentment forma part de les recerques que s’enceten sobre el coneixement de la vida, els costums i les tradicions de qualsevol grup social. I és que l’espècie humana necessita els jocs ben bé des del mateix inici de la vida. Els nadons comencen a assimilar i aprendre els hàbits d’una forma que en podríem anomenar jocs de repetició i a mesura que van creixent, l’evidència i la necessitat dels jocs per aprendre i assimilar tota mena d’informació que capten, que reben dels adults, és indiscutible. Realment el joc, el fet de jugar, aprendre a jugar que és com aprendre a viure, és imprescindible pel desenvolupament de bona part d’éssers vius. Per què… també hi ha animals, com a mínim alguns mamífers, que aprenen a créixer “jugant” entre ells o amb les seves mares i pares…
Sembla que avui parlaré d’un joc, oi?… doncs sí! El Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona conserva una bona quantitat i varietat de jocs d’arreu del món recollits durant els gairebé 80 anys de la seva existència. Però tenim un museu especialitzat en aquest tema a Catalunya: El Museu del Joguet de Catalunya, a Figueres, inaugurat l’any 1982. Hi havia també, des de 2004 el Museu de Joguets i Autòmats de Verdú a l’Urgell, fruit d’una iniciativa privada, però va tancar el 2013 per reconvertir-se en un museu d’art contemporani… una pena per als amants dels jocs i les joguines!
L’univers dels jocs és immens. Estudis, teories, classificacions n’hi ha a tot arreu i de tota mena. D’uns anys ençà els jocs de rol, per exemple, han tingut una acceptació molt important arreu i per a totes les edats. Associacions dedicades a promocionar els jocs de sobretaula n’hi ha escampades per tot. És per espantar-se una mica que jo ara vulgui parlar-vos de jocs perquè amb un sol programa no en tindria prou. Ni amb dos. Però no ho faré…. El que vull fer és comentar-vos un dels jocs que hi ha al Museu Etnològic i de Cultures del Món de Barcelona. M’atreveixo a classificar-lo dintre dels jocs de grup, de taula que no de tauler. No són ben bé el mateix! És un joc amb daus i cartes. Es tracta del “Joc de la Duana”. Per ser exactes, el nom del joc és en castellà: “La Aduana”. I ara, ve l’explicació.
L’origen exacte del joc no se sap amb certesa. Hi ha qui atribueix la invenció a un comerciant d’art vienès de nom Heinrich Friedrich Müller, que provenia de Hannover, Alemanya. El nom del joc originalment era “Glocke & Hammer”, “Campana i Martell”, ja que s’usaven un tipus de fitxes o cartons on apareixen aquests elements. Concretament els cartons o cartes són: “La Duana”, “El gos”, “El Martell”, “La Campana” i “La Campana i el Martell”. Una curiositat dels cartons és que en l’anomenat “El gos”, el que hi ha dibuixat és un cavall blanc. Pel que fa al “Martell” es diu també que és el martell de Thor, el deu del tro a la mitologia nòrdica i germànica, en referència a l’origen del joc.
Es va estendre ràpidament pels països de parla alemanya, a Holanda, França, Anglaterra, i a Espanya… En anglès es va anomenar “Bell and Hammer” o “White Horse”; en neerlandès “Klok en hamer”; en francès “Jeu du cheval blanc” o “Cloche et Marteau”; en espanyol, “El juego del caballo blanco” o “La aduana”, vet aquí. A Espanya va tenir molt èxit durant els anys 1920-30 i després es va anar perdent. Els editors de jocs més importants van produir edicions fins a la Segona Guerra Mundial, després de la qual el joc va desaparèixer. Era popular a totes les classes socials sobretot entre la població jueva que hi jugava habitualment durant el festival de Hanukkah o “Festa de les Llums”.
De la forma de jugar, us comento el que he trobat a un blog, que m’ha semblat més fàcil que les mateixes instruccions, cosa que acostuma a passar. Es tracta d’un joc d’atzar combinat amb un sistema de subhastes. Es juga amb diners o unitats de compte utilitzant com a unitat de compte la moneda més petita disponible en cada moment. Eren, respectivament monedes de 5 i 10 cèntims de pesseta. En el seu lloc també es pot jugar amb fitxes, cigrons o qualsevol altra unitat de compte. Com més s’inverteixi en la subhasta, més possibilitats de cobrar es tenen després. El joc consta de dues fases, en la primera es subhasten els cartons; en la segona es juga amb 8 daus, tots ells amb cinc cares blanques i una cara il·lustrada (amb els números de l’1 al 6 i una campana i un martell). Un dels jugadors és designat Duana i és l’encarregat de la Banca o Duana. Guanya qui treu exactament el que queda a la Banca, que paga aquesta quantitat a qui pertoqui i canta “Es tanca la Duana”, acabant el joc.
Al museu, afortunadament, n’hi ha dos exemplars: l’un, de la versió més antiga, trilingüe, que du per nom “Glocke und Hammer” però també “Cloche et marteau” i “Bell and Hammer” a la tapa. I la versió espanyola se’n diu “La aduana”. Sincerament, desconec i no he pogut saber perquè a Espanya se’n va dir d’aquesta manera, però a la tapa de la caixa del joc hi ha una de les coses que em va sorprendre. A més del nom del joc hi ha el dibuix a color d’una duana, cosa ben lògica. Però… sabeu de quina duana es tracta? De la Duana del Port de Barcelona!
L’edifici, situat davant de les Drassanes Reials de Barcelona i que l’any 2021 encara té la funció de Duana, va ser construït entre 1896 i 1902, pels arquitectes Enric Sagnier i Pere Garcia per substituir les antigues duanes situades a la plaça de Palau que després seria, ara ja no, seu del Govern Civil.
Així doncs, la nostra Duana del Port va quedar immortalitzada en aquest joc tan popular aleshores. I aquí no s’acaben les sorpreses! Recordeu que el joc és format per uns cartons o fitxes en una de les quals hi apareix una campana, origen del nom del joc, “Campana i Martell”? Doncs en la versió espanyola la imatge de la campana, això si un xic idealitzada, no és altra que la nostra campana Eulàlia de la Catedral de Barcelona. I perquè no hi hagi cap dubte, amb l’escut de la ciutat!
M’ha sortit un programa molt barceloní, ja ho sé, però home… de tant en tant cal reivindicar Barcelona, no?