El jutge i el sabater

En una petita ciutat de les vores del Rin hi havia un jutge que tenia una mica de mala fama. Es deia –encara que, això sí, abaixant la veu- que no aplicava la llei a tothom de la mateixa manera. Per als rics i els poderosos, les persones influents i ben situades, la llei era suau i benigna. Però per als pobres i els desvalguts, les persones humils i senzilles, la mateixa llei, aplicada per aquell jutge, era severa i inflexible, era dura, aspra i cantelluda.

Una vegada el jutge va anar a encarregar un parell de sabates a un sabater que tenia l’obrador a la baixada del Pont Vell, molt conegut i apreciat per la traça que demostrava en el seu ofici i la bondat de les sabates que sortien del seu obrador. El sabater va prendre les mides del peu del jutge i li va dir que hi tornés al cap d’una setmana que ja les hi tindria fetes.

Tal com havien convingut el jutge hi va tornar al cap de vuit dies i el sabater li va lliurar el parell de sabates que li havia fet. Eren dues sabates ben fetes de debò, dues magnífiques peces d’artesania, però ben diferents l’una de l’altra. La del peu dret era una sabata plana, de pell girada i amb una sivella de plata, i la del peu esquerre era de taló alt, de xarol i es cordava amb un llaç de seda.

El jutge, tot estranyat i sorprès de la diferència, li va demanar per què les sabates no eren iguals, i si ho havia fet per a tal de riure’s d’ell. Aleshores, el sabater li va donar aquesta explicació:

• Això no us hauria pas d’estranyar, senyor jutge. He fet amb les sabates el mateix que feu vós als vostres judicis: en casos semblants, apliqueu la llei d’una manera diferent als uns i als altres

Text: Albert Jané
Il·lustració: Virgili
Locució: Mònica Estruch
Rondalla publicada a la revista Cavall Fort núm. 404 (1979) i en el recull Rondalles d’arreu del món. Edicions del Mall (1980)