El llop muda les dents,
però no els pensaments

O també: El llop canvia de pèl, però no de manyes. En la tradició rondallística europea, el llop hi és ben present. És l’animalot més dolent dels nostres boscos. Atacava ramats i persones. Era el papu que havia de fer por les criatures.

I el refranyer ens en prevé tot sovint i amb diferents intensitats i intencions. Vol dir que la gent dolenta pot canviar d’aspecte, de posició social, etc., però no sol perdre els seus mals instints. Cap d’ovella i garres de llop.

Sovint es diu que no es pot posar el llop de pastor de les ovelles, perquè Ase de molts el llop se’l menja. I recordeu també que Llops amb llops no es mosseguen.

El llop muda les dents, però no els pensaments.