El mestre Joan Tomàs
En aquest capítol ens centrem amb Joan Tomàs com a mestre de música, fora de l’Orfeó Català. Deixem a banda, doncs, la seva implicació dins aquesta institució.
El 1914, amb 18 anys, Joan Tomàs i Parés va obtenir el títol de professor de música a l’Escola Municipal i dos anys després el títol de mestre a l’Escola Normal Superior de Mestres de Barcelona. L’any següent va ser nomenat mestre de música a l’Escola Catalana Mossèn Cinto.
El 1922, recomanat per Joan Llongueres va assumir l’educació musical a les escoles de l’Ajuntament: l’Escola del Mar, l’Escola del Bosc, el Grup Escolar Baixeras, i progressivament el seu convincent mestratge va ser capaç d’arribar al Jesuïtes de Sarrià – Sant Ignasi, l’Acadèmia de Música de Barcelona, l’Escola Nacional Graduada de Molins de Rei, les Escoles Blanquerna, l’Escola d’Estiu de la Generalitat, l’Institut Català de Rítmica i Plàstica, les Escoles Ribas de Rubí, l’Orfenat del Patronat Ribas, el Grup Escolar Pere Vila, el Col·legi Sagrat Cor de Jesús i els Escolapis de Sant Antoni.
Va ser un mestre exigent, responsable, i alhora afable. La intensa experiència de mestre de música el va portar a crear el seu propi mètode de pedagogia, que va deixar escrit en esborrany. En diverses ocasions i per encàrrec, va escriure propostes per millorar el pla d’estudis i la metodologia que s’hi aplicava.
Ell mateix va dir: “Jo crec que la solució és a l’escola. Eduquem sòlidament als nostres infants, fem que la música, la bona música, tingui un lloc preferent a l’escola i ja veurem com les futures generacions tindran un veritable gust per la música.”
El mestre Tomàs creia en una pedagogia activa i transversal inter-àrees. Aprenent música l’infant treballava les diverses assignatures i viceversa.
Pere Vergés, director de l’Escola del Mar, va deixar escrit: “Amb nosaltres havia treballat el mestre Joan Tomàs, que si com a músic era excel·lent, com a home estava dotat d’una mena de do que el feia idoni per tractar amb les criatures. Ell els estimava i la quitxalla el seguien encisats. El mestre Tomàs aconseguí de fer-se seus els alumnes a base de paciència, dolçor, humilitat i uns coneixements de psicologia infantil que no eren gens habituals. A través de la cançó el mestre Tomàs ensenyava la tècnica del cant, i a més s’ho feia venir bé per intercalar-hi història, geografia, llegenda, poesia, i tot adobat de manera que, amb l’amenitat de la seva paraula, els nois s’empassaven les classes com llaminadures.”
