El model festiu i les relíquies de sants
(Inici temporada segona)
El model festiu i les relíquies de sants
La religiositat, com expressió pietosa popular, ha impregnat durant segles la vida social col·lectiva. Els orígens de les actuals festes majors, generalment, es troben en els fonaments de la història del lloc i, gairebé sempre, s’hi troba un referent sagrat.
A l’alta edat mitjana, quan es consagrava l’altar, es procurava dipositar una o diverses relíquies –com era costum- per honorar-lo i dignificar-lo. Si aquesta resta sacra coincidia amb el sant o santa que donava nom a l’església, quedava reforçat el patronatge.
A partir de la baixa edat mitjana i, sobretot, en època barroca, les relíquies van arribar a la gran majoria d’edificis religiosos i van adquirir una gran importància en el context pietós, fins i tot en l’aspecte visual. Aquestes restes, extretes de les redescobertes catacumbes romanes, s’atribuïen a màrtirs que havien lliurat la seva vida, a l’antiguitat tardana, en defensa de la fe cristiana.
Per acollir-les amb certa majestuositat, es van ubicar en artístics reliquiaris. Aquestes obres d’orfebreria passaven a ser l’eix i motiu de la celebració. Aleshores, ja no es tractava només de festejar una idea abstracta, sinó que la mirada dels feligresos es podia dirigir a una icona, a un símbol, de més fàcil identificació.
Algunes poblacions van canviar la data de la festa patronal tradicional per una altra de relacionada directament amb els sants lligats a les noves relíquies adquirides. Aquest canvi se solia aplicar quan el moment de l’any de la festivitat d’aquests darrers oferia un clima més propici per a l’activitat.
Aquest tipus de festes, durant molt de temps, estaven absolutament impregnades del sentit devot. Les activitats assumien el deure cristià d’honorar-ne les figures i promoure’n els rituals. En els darrers segles, la mirada profana sobre la festa va augmentar, però sense eliminar-ne l’essència. I en les darreres dècades, tot i les ingerències polítiques de bona part del segle XX, la coexistència dels dos formats, el beat i el laic, han trobat l’equilibri just per abraçar tothom.
