El Pessebre de Joan Amades

Entre la correspondència que hi ha en el Fons Amades de la Direcció General de Cultura Popular i Tradicional del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, es conserva una carta d’Angelo Stefanucci redactada a Roma el 8 d’octubre l’any 1947 en la qual s’adreçava a Joan Amades fent-li saber que estava a punt d’inaugurar una “ESPOSIZIONE BIBLIOGRAFICA SUL PRESEPIO” on s’exposarien llibres d’arreu del món sobre art,  religió, folklore i tècnica, raó per la qual li pregava que  li enviés: “il suo belissimo volume: Joan AMADES = EL PESSEBRE, Barcelona, 1946”, a canvi d’un exemplar de collita pròpia “STORIA DEL PRESEPIO” de 1944 o bé, en cas de no poder ser, li sol·licitava el llibre en servei de préstec durant el mes de gener de 1948.

En relació a l’acord a l’arxiu no hi ha constància escrita de quina va ser l’opció escollida, però el fet que a la biblioteca de l’Amades hi hagi uns altres dos llibres de l’estudiós italià i no, precisament, el que li volia oferir fa suposar que el folklorista barceloní optà per cedir el document de forma temporal, probablement,  perquè de la primera edició luxosa, il·luminada a mà a la impremta SADAG i editada per Les Belles Edicions, només se’n va fer un tiratge de 500 exemplars que en pocs dies s’exhaurí.

Albert Manent, en l’estudi Del Noucentisme a l’Exili, exposa que l’editor de l’obra Joaquim Estrems i Borràs, conjuntament amb el seu fill Joaquim Estrems i Casadevall,  amb voluntat d’evitar la censura del franquisme editaven amb data falsa  llibres, com fou el cas del treball de Joan Amades que, de forma intencionada, l’única data que hi apareix visible és: “Barcelona, Nadal del 1935” i que es troba al pròleg amb la picaresca de poder així justificar, en cas d’una inspecció, que el document  era anterior a l’esclat de la Guerra Civil.

I és que la bona acollida i l’interès de culte que des del primer moment despertà l’estudi propicià que anys després l’autor el revisés amb la finalitat de reeditar l’obra en un format més modest i, a la vegada, modificar alguns continguts però, malauradament, la mort el sobtà el 17 de gener de 1959 i, en substitució, la Consol Mallofré entomà les darreres galerades amb l’objectiu que l’editorial Aedos el tragués a la venda el següent Nadal.

Ara bé, que té de singular l’obra que fa que sigui considerada com una de les més rellevants de la producció del folklorista? Amb la voluntat de trobar resposta a la pregunta convé anar a una 3a edició de gran format que l’Associació Cultural Joan Amades impulsà, a través d’Arola Editors amb motiu de la cloenda de l’Any Amades 2009, i de la qual tinguérem cura de la revisió l’Albert Dresaire, la Josefina Roma i un servidor.

En el pròleg d’inici, l’Albert recull la frase: “El Pessebre de l’Amades és la Bíblia del pessebrisme” dita en alguna reunió d’entitats pessebristes de Catalunya  i, en part, la sentència del col·lectiu està justificada ja només en llegir l’índex, perquè l’escriptor ho vol explicar “tot” al voltant del pessebre, malgrat que hi hagi dades de fiabilitat  difícils de contrastar. D’aquí que, en la Introducció a l’Edició, argumentem de forma conjunta amb la Josefina que aquestes imprecisions  són propiciades per un sentiment d’urgència de recerca, perquè Amades volia que en quedés constància escrita sobre els orígens, la història, les figures, els figuraires, les fires, la música…, que també meravellaren  Angelo Stefanucci membre fundador d’UNIVERSALIS FOEDERATIO PRAESEPISTICA (Un.Foe.Prae.) i que encara avui esperonen admiració.