El pessebre popular i el seu calendari
Fa un parell d’anys, quan anàvem sense mascareta, es va presentar el llibre de Fra Valentí Serra de Manresa “El nostre pessebre. Tradició, història i simbolisme”. La veritat és que és una delícia de lectura, plena de saviesa i de detalls que ens ajuden a comprendre la profunditat simbòlica dels pessebres de casa.
Un dels capítols més breus del llibre està dedicat al Calendari del pessebre, un aspecte gens menor relacionat amb aquesta tradició. De fet les tradicions populars tenen totes un aspecte pedagògic inevitable que està lligat al calendari i als cicles de preparació i celebració dels grans esdeveniments de la fe.
Diu Fra Valentí que “la construcció del pessebre casolà presenta una cronologia que cal esguardar talment com una mena de creació del món feta en miniatura i que, cada any, es va repetint dins d’un cicle temporal que segueix el ritme festiu de les celebracions nadalenques”. Sempre m’ha agradat la comparació del fet de construir el pessebre amb el relat de la creació del Gènesi. Comencem per un caos de materials que anem posant en ordre gairebé al mateix ritme que el Déu bíblic, que s’acaba amb la col·locació de les figures, és a dir la creació de l’home i la dona.
A casa nostra tradicionalment comencem a fer el pessebre entre sant Nicolau i sant Llúcia. Aquest és el moment d’anar a buscar molsa, bruc i galzeran, terra, pedres i branquillons, i també, de comprar les noves figuretes que augmentaran la població de pastors el pessebre, o bé que substituiran les que han quedat malmeses. Quan el pessebre té una funció litúrgica es comença a posar el primer diumenge d’Advent i es va completant fins arribar a la Missa del Gall, moment en el qual es posa la figureta del Nen Jesús.
El dia dels Innocents és el moment de situar l’estel d’Orient al cel del pessebre. L’estel i els reis van avançant cada dia una mica fins arribar al portal de Betlem. El dia de Cap d’any (Festivitat de l’Emmanuel) hi ha la tradició de treure l’Infant de les palles del pessebre i posar-lo en un bressol o bé en braços de Maria. En els pessebres conventuals aquest dia hi ha un enaltiment de l’Infant, se’l vesteix amb vestits ben bonics i es posa en una cadira en forma de tron reial.
El dia de l’Epifania, se substitueixen els reis a camell per un altre joc de figures de reis adorant. A partir del dia 7 de gener els reis a camell van sortint del paisatge del pessebre i retornen per un altre camí, com diu l’Evangeli. La resta de figures que hi ha al voltant del portal també van retornant i deixen sols Maria, Josep i l’Infant.
Quan comença la setmana del barbuts ( 15 de gener, sant Pau Ermità) es el moment de nevar el pessebre empolsinant-lo amb una mica de farina. El dia de Sant Antoni (17 de gener) la Sagrada família rep la visita de tots els animals del pessebre que es posen al voltant de l’Infant Jesús. Algunes cases posaven una imatge de Sant Antoni amb el porquet, al costat del portal.
Finalment, per la candelera dia que es commemora la Purificació de la Mare de Déu i la Presentació de Jesús al temple es desmunta el pessebre, i es desen tots els seus components fins l’any vinent.
És ben cert que el calendari de les festes de Nadal, als nostres temps, és ben bé un altre que ve marcat pel cicle del comerç. Aquest any que vivim el Nadal de forma diferent podríem recuperar aquest calendari del pessebre i descobrirem el sentit pedagògic de la tradició.
Enric Benavent Vallès
